La parròquia de Cardona celebrarà el pròxim diumenge la inauguració del seu orgue de tubs després d'un procés de gairebé tres anys de restauració i d'una exitosa campanya d'apadrinaments i mecenatge privats. L’església parroquial acollirà l’acte oficial d’inauguració del nou instrument que comptarà amb diferents intervencions. A les 17:30, Caius Mujal, responsable de la restauració, farà una breu exposició de l’abast de la rehabilitació de l’instrument. Seguidament, el rector de la parròquia presentarà la placa amb el nom dels padrins que han contribuït a finançar aquesta restauració. A continuació, Joan Casals, organista emèrit de la Catedral de Terrassa i de l’Escolania de Montserrat, oferirà un selecte recital per fer lluir tots els registres del renovat instrument. L’acte, on hi han estat convidats personalment tots els padrins i col·laboradors, serà d’entrada lliure i obert a tothom.
Cardona s'avança així a la iniciativa d'altres ciutats veïnes com Solsona i Manresa que, després de la vila ducal, han emprès també la restauració dels seus orgues històrics. Una realitat que redundarà, se'ns dubte, en la revitalització del rei dels instruments a la Catalunya Central.
La tardor de 2018, la parròquia de Cardona va constituir una comissió integrada per diverses persones del teixit associatiu i empresarial cardoní per tal de promoure la restauració de l'antic orgue de tubs de l'església de Sant Miquel, molt deteriorat pel pas del temps. Després de realitzar diferents consultes tècniques, es va encarregar al taller de restauració de Caius Mujal la reparació de l’instrument, una obra que s'ha allargat prop de tres anys, completant diferents fases. En un primer moment, es va treballar en la instal·lació dels nous contactes elèctrics de la consola, així com en la desinsectació, consolidació d’elements i neteja superficial del mobiliari. Posteriorment es va procedir al trasllat de la consola a la nau lateral del temple i al restabliment del cablejat elèctric. Finalment, s'ha procedit a la desinsectació i restauració de les esquerdes i forats dels tubs de fusta, la renovació de les membranes dels tubs, així com a la reparació i soldadures dels tubs metàl·lics.
Paral·lelament, s’han organitzat tot un seguit d’actes destinats a recaptar fons per al finançament de la restauració de l’instrument. D’una banda, es va engegar una campanya d’apadrinament de tubs i de mecenatge dirigida a empreses i particulars de la vila, que ha sumat més d’un centenar d’aportacions. D’altra banda, s’han dut a terme diferents activitats com ara concerts, xerrades divulgatives i actuacions benèfiques per a la mateixa fi. Després de la primera onada de la pandèmia del coronavirus, la parròquia de Cardona va organitzar durant dos mesos diversos funerals en memòria dels difunts de la vila, per la qual cosa l’orgue de Cardona, tot i que encara es trobava en procés de restauració, va tornar a sonar parcialment per acompanyar les exèquies. Finalment, a finals d’estiu va culminar la seva restauració i ja va poder escoltar-se en tota la seva plenitud durant els oficis solemnes de la Festa Major cardonina, el passat mes de setembre.
Història de l'orgue
Els actes vandàlics perpetrats a Cardona durant les primeres jornades de l’esclat de la Guerra Civil van propiciar la destrucció del monumental orgue barroc que presidia una de les capelles laterals del temple parroquial. Ja avançada la postguerra, l’any 1965, un col·lectiu de cardonins, liderats pel prevere Josep M. Casafont, va dur a terme una exitosa campanya per adquirir un orgue que era propietat de la família Jorba de Manresa. L’instrument estava ubicat en una capella privada de Santpedor des d’on fou traslladat a l’església de Cardona, on ha sonat ininterrompudament durant els darrers cinquanta anys.
Es tracta d’un orgue construït per l’empresa Organeria Española l’any 1948 que comprèn 11 registres, dos teclats i un pedaler, amb un total de 552 tubs i 17 canonges que s’accionen per mitjà d’electrovàlvules. Després de diverses reparacions parcials, les connexions de la seva consola es trobaven en un estat de deteriorament força important, així com alguns dels seus tubs, cosa que urgia un sanejament a fons. D’aquí que el rector cardoní, Mn. Carles Pubill, juntament amb els membres de la junta de la Coral Cardonina, n’hagin impulsat la seva restauració.
