La Fira Mediterrània estrena avui un dels projectes més ambiciosos que ha ajudat a créixer al llarg de la seva història: l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya es presentarà en societat amb un concert, Trencadís, que reivindica la música feta al país i els instruments tradicionals. «És molt interessant que existeixi una iniciativa com aquesta», afirma el compositor i director olotí Daniel López, que agafarà la batuta i tindrà la responsabilitat de fer sonar a les mil meravelles una proposta que reuneix 31 joves músics, entre els quals el fruitosenc Adrià Grandia (viola de roda) i la trompetista d’Avinyó Alba Careta, així com la cantant Anna Ferrer.

«Abans d’escriure una sola nota, vaig estar un mes entrant a la Fonotoca i escoltant els enregistraments que va fer l’Artur Blasco voltant per les valls pirinenques», explica López, que va recórrer a l’imponent llegat que va realitzar el músic per recuperar les cançons tradicionals fent-les cantar a la gent: «m’anotava allò que m’agradava de cada peça, ja fos una respiració en un lloc concret de la cançó o una construcció melòdica, i també els temes de les lletres».

López tenia la missió d’escriure el repertori del concert d’estrena de la nova orquestra i va establir ponts entre els fets que tracten les cançons tradicionals i els que toquen els poetes catalans d’avui en dia. «Va ser un exercici revelador», assegura: «de l’amor se’n parla sempre, ahir i avui, però, per exemple, abans hi havia cançons de treball, i ara no; i, a l’inrevés, vaig percebre que la poesia d’avui té una part introspectiva, s’ocupa del què ens passa, d’allò que sentim, qüestions que fa dècades no es tocaven».

Amb tot aquest bagatge, López va compondre 12 cançons a partir de poemes de Clara Fiol, Rosa Vilanova, Anna Gual, Josep Pedrals, Enric Casasses, Maria Calafell, Juana Dolores i la manresana Sònia Moya. De dos poemes d’aquesta darrera autora n’ha creat López Gibraltar Open Arms, una peça en clau d’havanera que tracta sobre les crisis de la mar Mediterrània.

L’altra pilar que sustenta el projecte és la diversitat instrumental. «L’objectiu era recollir tots els colors i els registres dels instruments de la música d’arrel catalana. Tenim els de la cobla, els metalls, la corda, la percussió, la guitarra i instruments tradicionals com la gralla i la dolçaina que hem constatat que combinen molt bé, per exemple, amb la tenora i la tipla. Ha estat un repte, mai no havia escrit per una orquestra d’aquestes característiques, reconeix l’olotí.