Potser si poguéssim retrocedir al punt zero del moviment de l’espècie humana contemplaríem una escena semblant a la representada ahir pel polifacètic artista austríac Simon Mayer a la Sala Petita del Teatre Kursaal. El muntatge SunBengSitting va rebre una entusiasta acollida del públic, que va saber reconèixer el talent -i l’esforç físic- d’un ballarí, músic i perfomer que combina el cant (el popular iòdel al-pí) amb la música i la dansa, tant popular com contemporània.

Nu com ho estaven els homes i les dones en els albors de la nostra història evolutiva, Mayer va sortir a l’escenari un cop es va fer la llum després d’uns instants de foscor primigènia curulla de sons de la natura. En una reflexió no exempta d’humor sobre la identitat de la condició humana, l’individu que desperta a la vida es va posar a giravoltar sobre si mateix sense parar, durant molts minuts, reconeixent-se a si mateix i experimentant sobre les potències i els límits inherents a la seva essència.

Mayer fa transitar el personatge pel misteri de la descoberta del cos, el moviment i el ritme. I pas a pas, l’encamina cap al reconeixement de l’entorn, la domesticació de la natura i l’adquisició d’habilitats que permeten no haver de seure a terra sinó en un banc esculpit amb l’eficàcia d’una serra elèctrica.