Amb l’excepció de la saga 'Spider-man', protagonitzada per Tom Holland, fruit d’un acord que no ha estat exempt de tensions, les produccions conjuntes entre Marvel i Sony no formen part del MCU, i estan plantejades com franquícies paral·leles que acostumen a tenir un toc diferent de les oficials. De totes, 'Venom' va ser una de les més èxit, i la paradoxa és que en gran manera es deu al fet que té un aire més distès, més semblant al de les aventures en solitari dels personatges més populars de la companyia. També hi feia molt la presència de Tom Hardy, un actor poc avesat a productes d’aquestes característiques, però que tornava a demostrar que és un dels intèrprets més sorprenents i versàtils de la seva generació. Per tot això no sorprèn que la seva seqüela, 'Venom: Habrá matanza' s’hagi erigit en un dels films més taquillers de l’any als Estats Units (superant, fins i tot, No time to die) i que, malgrat les crítiques negatives, comenci a apuntar a una futura interacció amb el MCU. Una curiositat és que ve firmat per Andy Serkis, més conegut en la seva faceta d’actor per haver estat el Gollum d’El senyor dels anells i l’Ulysses Klaw de la saga Avsnrgers i Pantera Negra.
L’argument de 'Venom: Habrá matanza' ja s’anunciava a bombo i platerets a l’escena postcrèdits de la primera entrega, quan descobríem que Carnage, l’etern enemic del protagonista, tenia la cara de Woody Harrelson. Com 'Venom', es tracta d’una persona corrent que, gràcies a la seva simbiosi amb una substància extraterrestre, ha obtingut uns poders extraordinaris. Però a diferència d’Eddie, que aconsegueix controlar la tendència de l’alienígena a fer el mal, Carnage és una bèstia desbocada que no busca altra cosa que sotmetre la humanitat. La pel·lícula va al gra: al llarg de només 97 minuts (fet que la converteix en una de les pel·lícules de superherois més curtes de la història) es limita a recrear la guerra entre ambdós personatges amb escenes molt espectaculars i aquell punt d’irreverència tan celebrat de la primera part. Hardy i Harrelson estan esplèndids i molt conscients del tipus de film en què es troben. Atenció, de nou, a l’escena postcrèdits.
