S’ha fet estrany tant per als qui estaven asseguts com per als qui eren al centre de la plaça per alçar castells. Però aquest matí, a la Porxada, i malgrat l’anomalia de tenir el públic en cadires pel protocol de la covid, tot eren bones notícies: després d’un any i mig d’impediments, assaigs de petit format i un parell d’actuacions en solitari, els Tirallongues de Manresa han fet pinya amb una altra colla, els Castellers de Lleida. «Per sort, ahir es van aixecar les restriccions i avui hem pogut estar tots junts», exclamava, satisfeta, la cap de colla de l’entitat de la capital bagenca, Olga Moya, un cop acabada la jornada que ha significat el retorn del grup a la programació de la Fira Mediterrània de Manresa.
Els Tirallongues han fet pujar un 4de6, un 3de6 amb agulla, un 3de6 i un pilar de 4, una actuació exprés que han rematat amb una ronda final de pilars d’1 per donar protagonisme als petits de la colla. Per normativa, només hi havia seixanta minuts de temps, la festa no es podia allargar més, i uns i altres s’han aplicat amb rigor al desig de continuar normalitzant de nou el fet casteller. Els de Ponent han aixecat una torre de 6, un 4de6, un 3de6 i dos pilars de 4 flanquejant el dels locals.
Un bagatge prou sòlid tenint en compte tots els condicionants. Però el millor del dia ha estat el retorn d’allò que fa imparable el món casteller: la convivència, el caliu i la companyonia entre colles. Des de la brusca aturada del març del 2020, els Tirallongues només havien pogut sortir dos cops a plaça, i ambdues ocasions molt recentment, les festes majors de Manresa i Avinyó. Però fins avui, les seves camises blanc-i-blaves no s’han pogut barrejar en una pinya amb les camises d’un altre grup, en aquesta històrica ocasió les vermelles de l’entitat lleidatana.
«Les colles no hem canviat els nostres plans pel fet de poder tenir una pinya més gran, i hem fet els castells planificats», ha apuntat Moya, «però si tens més gent, actues amb més confiança i la canalla se sent més segura». Els Tirallongues tornaran la visita als Castellers de Lleida el darrer dissabte de mes (dia 30) i, durant el novembre, faran dues actuacions més: el dia 7 celebraran la seva diada, i el 20 aniran a Terrassa. Fins a finals d’any, les trobades només poden ser de dues colles.
Moya es mostra esperançada en el retorn progressiu a la normalitat de fa dos anys. «Hem d’anar recuperant gent», explica, recordant que hi ha membres del grup que encara no tenen la vacuna i la perspectiva d’haver-se de fer testos dos cops a la setmana i una PCR abans de l’actuació espanta qui encara no està protegit contra el virus. Un any i mig sense sortir a la plaça es nota, els més petits creixen i a tots plegats els cal anar recuperant la confiança.
El debut a la plaça Porxada
Després d’una edició del 2020 marcada l’escassa programació d’actes presencials, en plena segona onada de la covid, la 24a Mediterrània va recuperant el color que sempre l’ha caracteritzat malgrat que la festa al carrer -el gran actiu de la fira- s’està limitant enguany a la celebració de concerts i espectacles en alguns espais acotats a l’aire lliure. Un d’aquests nous escenaris és la plaça Porxada, on temps enrera s’hi havia instal·lat la Llotja (un any, amb Tere Almar de directora artística, un diluvi monumental va fer trontollar la gran carpa que hostatjava els professionals", però no s’havia fet servir més com a espai de la Fira, a diferència de l’ús rellevant que se li dona durant la Festa Major de la ciutat.
Rebatejada com a Plaça de la Fira, la Porxada es va incorporar ahir a la geografia del certamen amb un espectacle de titelles de la Cia. Matito i un concert del grup Es gall de sa pastera. I aquest matí ha estat l’escenari del retorn dels Tirallongues a la Mediterrània. «És el primer cop que hi hem actuat», indicava Moya, que s’ha hagut de rumiar durant uns instants la resposta a la pregunta sobre la idoneïtat de l’indret: «a nosaltres ens agraden més les places tradicionals, però estem oberts a provar nous espais». La cap de colla dels manresans reconeixia, però, que «si hi pogués haver el públic dempeus, seria diferent. A la gent que fem castells ens agrada que vinguin espontanis a fer pinya, que hi hagi caliu amb la gent. Esperem que mica a mica tot això es vagi recuperant».
