La plaça Porxada ha estat un escenari idoni en temps de pandèmia però els responsables de la logística de la Mediterrània no tenen clar si aquest cèntric espai, fins ara fora del mapa de la fira, continuarà essent apte quan el certamen restauri la plena normalitat, presumiblement la tardor vinent. La gerent Lídia Hinojo va afirmar ahir que «el lloc ofereix les condicions necessàries en el context actual, però nosaltres posem en primer pla places com Sant Domènec, que te les trobes quan passeges». El hàndicap de la Porxada, per tant, és que malgrat la seva ubicació privilegiada no deixa de ser un pati interior.
La Mediterrània del 2020 va haver de prescindir del carrer i de bona part de la presencialitat. «Hi havia toc de queda, un 50 % d’aforament dels espais tancats i no podíem programar més enllà de les 11 de la nit», va recordar Hinojo. En canvi, aquest any, i des d’ahir, la fira ha pogut ampliar els aforaments de sales i teatres fins al 100 %.
Però en aquesta edició encara li falta el caliu de la ciutadania, que es barreja amb els espectacles itinerants i els que s’escenifiquen a l’aire lliure i amb la llarga filera de parades del Passeig. La pandèmia va de baixa però no està extinta, i tot l’outdoor de la 24a Mediterrània s’ha concentrat als patis del Casino, el Kursaal i l’Anònima, el Parc del Cardener i la Porxada, rebatejada com a Plaça de la Fira. Sempre, amb accés restringit a qui té entrada adquirida prèviament.
«La Porxada ens va molt bé perquè té diverses entrades i això facilita la logística necessària per complir els protocols de la covid en el tema dels accessos», va explicar Hinojo. «No sé si ha vingut per quedar-se, ho haurem de valorar, ja que confiem poder tornar a tenir les parades al Passeig», va afegir, i va remarcar que aquests dies se n’han posat una desena a la Porxada.
La llotja i l’aiguat
De fet, la plaça en qüestió no és del tot aliena a la història de la fira, ja que va ser una de les ubicacions de la llotja de professionals. Molts encara recorden que en temps de Tere Almar com a directora artística va caure un diluvi imponent que va fer tremolar la carpa.
«La Porxada és cèntrica, però hi has d’anar expressament, no te la trobes», va concloure Hinojo en la valoració d’un espai que, en canvi, la festa major sí que té present. En l’edició d’enguany s’hi van celebrar les ballades dels quatre esbarts de la ciutat i l’acte de proclamació dels nous hereu i pubilla de Manresa.
Des de divendres, la Porxada ha estat escenari de diferents propostes escèniques i musicals, en horari diürn i nocturn, i ahir al matí va acollir el retorn dels Tirallongues a la fira en una jornada que, a més, figurarà en la història de l’entitat perquè, gràcies a la fi de les restriccions, es van poder barrejar i fer pinya amb el grup convidat, els Castellers de Lleida.
Sobre la idoneïtat d’un indret on no hi havien actuat mai abans, la cap de colla, Olga Moya, va dir que «ens agraden més les places tradicionals, però estem oberts a provar nous espais». Amb el públic assegut, una imatge ben estranya en el món casteller, els blanc-i-blaus van fer un 4de6, un 3de6 amb agulla, un 3de6 i un pilar de 4. I tot plegat en només una hora, el temps que ara per ara dicta la normativa.
