Des del 1993 al 2014 el grup de música valencià Obrint Pas va recórrer pobles i ciutats cantant per la independència i contra el feixisme. Una de les seves cares era la de Xavi Sarrià, que ara continua en solitari. Té 44 anys i una memòria viva d’aquella època.

«Recordem els concerts al pavelló del Vell Congost», deia ahir a Manresa. La ciutat va acollir incomptables concerts de la banda i també és la seu de la seva discogràfica, Propaganda pel fet!

Per això el concert d’ahir al teatre Kursaal era un com un retorn a casa. Xavi Sarrià va estar tota la nit agraït, reivindicant la lluita d’entitats com la PAHC Bages i les festes majors alternatives. «Manresa antifeixista!», deia entre cançó i cançó.

A l’altra banda de l’escenari, una platea i un amfiteatre ja plens al 100%, que va cantar sencera alguna de les cançons més mítiques d’aquella època, com La Flama i No tingues por.

La cançó que només té un any i que ja s’ha convertit en un petit clàssic és l’emocionant No s’apaguen les estreles, el tema central de la pel·lícula La Mort de Guillem dedicada a l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló.

Aquest és també el nom del concert-documental d’ahir, on Sarrià anava intercalant les cançons amb imatges en blanc i negre projectades en un cor, a vegades ple d’estrelles.

«Perquè les arrels són tan resistents i perviuen tant de temps? És un poc misteriós però jo crec que és continuïtat, el creixement de la vida», deia un dels testimonis. «No es creix des del no-res, es creix a partir d’alguna cosa».

Entre les veus que es van sentir hi havia la de la mestra i pedagoga Roser Santolària, el fundador d’Al Tall Vicent Torrent, el pastor Joan Benages i el cantaor Pep Gimeno Botifarra.

«Som la llavor que creix sota els estels», cantava Sarrià.