El portal memoria.cat publica avui més de 140 documents dels actes prohibits i dels actes autoritzats pel Govern Civil als inicis de la Transició, des de la mort del dictador fins a finals de 1977. L’autora del web és Carme Botifoll Benasat, membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa i una de les responsables del seu espai educatiu.

Al nou web, titulat Actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició a Manresa (finals 1975-1977), es podran consultar els documents dels actes prohibits i dels actes autoritzats, acompanyats d’una breu explicació, alguns dels quals amb enllaços amb altres webs de memoria.cat. Els actes estan agrupats temàticament amb els següents apartats: les conferències del Cicle de Cultura Manresana, Cicle de conferències Temes d’Ara, Manifestacions i concentracions, la Celebració del Primer de maig, actes de la Diada de l’11 de setembre, la Marxa de la Llibertat, actes relacionats amb Sindicalisme, actes de les Associacions de Veïns, l’Assemblea del Bages, les xerrades sobre el Referèndum de la Llei de Reforma Política, l’Aplec de l’Estatut, els actes del Congrés de Cultura Catalana, els actes d’Homenatge als alcaldes republicans, les Conferències de presentació dels partits polítics, actes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), actes del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), actes del Partit Socialista de Catalunya- Congrés (PSC-C), actes de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), actes d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), actes del Partit Carlí de Catalunya (PCC), actes del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R), Recitals de cançó, Conferències diverses i Actes diversos.

A Actes prohibits es pot trobar una anàlisi de les prohibicions que van patir els partits polítics, els sindicats i diferents entitats de Manresa i també la relació d’actes prohibits. A Actes autoritzats es pot trobar una breu explicació, a més de la relació de tots els actes autoritzats. En les dues relacions hi consten els actes dels quals l'associació té constància documental i tots aquells altres que, malgrat que no es disposa dels documents corresponents, s'han considerat que tenen una significació política important. No hi apareixen la majoria de les reunions i d’assemblees sindicals que es van portar a terme aquells anys, ni tampoc totes les celebrades per les Associacions de Veïns. Tampoc hi han inclòs moltes de les activitats culturals portades a terme per les diferents entitats manresanes. Finalment, a la introducció, es pot trobar una explicació històrica dels principals esdeveniments polítics ocorreguts aquells anys, tant a nivell estatal, com de Catalunya i el Bages.

La repressió es va centrar especialment en el fet de prohibir tots aquells actes que s’havien d’esdevenir a l’espai públic i que, per tant, tenien una visibilitat i un impacte més gran en la ciutadania i en l’opinió pública com les manifestacions, les concentracions, els parlaments al carrer i els recitals de cançó a l’espai públic. Així mateix, les prohibicions d’actes públics es van centrar, d'una banda, en conferències o mítings del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i, de l’altra, en els relacionats amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). També van patir repressió actes de l’àmbit sindical, en concret la celebració del Primer de Maig i també del moviment veïnal, és a dir, les Associacions de Veïns que, en aquells moments, s’anaven constituint als diferents barris de les ciutat.

Dos exemples d'actes prohibits

1. El Govern Civil va denegar l’autorització per celebrar, el 15 de maig de 1976, una reunió de l’Associació de Veïns de la carretera de Santpedor A la reunió es volien tractar temes diversos com el projecte del nou servei d’autobusos urbans, informar de les gestions realitzades per la instal·lació de semàfors i aprovar els estatuts de l’Associació de Veïns.

Fotografia de la instància presentada per Manuel Solé Barbé, Maria Oreto Alsina Llopis i Gonçal Mazcuñán Boix demanant la autorització de l’acte

Fotografia de la instància presentada per Manuel Solé Barbé, Maria Oreto Alsina Llopis i Gonçal Mazcuñán Boix demanant la autorització de l’acte memoria.cat

Notificació del Govern Civil a l'alcalde denegant el permís per a la celebració de la reunió de veïns memoria.cat

2. El Govern Civil va prohibir la conferència Per un futur socialista als Països Catalans, a càrrec de Jaume Fuster Guillemó i Jaume Alegre Fainé que s’havia de celebrar el 7 de juliol de 1976 als locals de la Caixa d’Estalvis de Manresa. Aquest acte formava part d’un cicle de conferències de presentació dels partits polítics a Manresa. La proposta inicial va sorgir dels partits polítics que començaven a sortir de la clandestinitat i la van portar a terme amb la col·laboració de l’Associació d’exalumnes de l’institut Lluís de Peguera, que era qui organitzava els actes. Aquesta conferència era la presentació a Manresa del PSAN i va ser l'única que es va prohibir.

Dos exemples d'actes autoritzats

1. Recital de Lluís Llach, el 20 de febrer de 1977, a la pista Castell amb motiu de les Festes de la Llum. Va ser organitzat pel Grup Clam d’Òmnium Cultural. 

2. Conferència L’abstenció també és un dret democràtic, a càrrec de Jaume Sala Alegre, Josep Huguet Biosca i Josep Camprubí Casas, l’11 de desembre de 1976, a la pista Castell. L’acte va ser organitzat per l’Assemblea Democràtica del Bages i era l’acte central dels partits de l’oposició democràtica de Manresa, que demanaven l’abstenció en el referèndum sobre la Llei de la Reforma Política que es va celebrar el 15 de desembre de 1976. A l’acte hi van assistir al voltant de 1.200 persones. Durant la campanya per l’abstenció el PSUC va comunicar a l’Assemblea Democràtica del Bages que militants seus havien estat detinguts per la Policia i la Guàrdia Civil quan repartien propaganda de l’abstenció, però que van ser posats en llibertat.