«Els punts d’encontre entre el català, el basc i el gallec són escassos, però necessaris per eixamplar i enriquir les llengües», manifestava ahir una de les veus més representatives de la poesia gallega, Chus Pato (Ourense, 1955). Al seu costat, el poeta i narrador més traduït en llengua basca, Bernardo Atxaga (Asteasu, 1951), i el poeta, hebraista i traductor Manuel Forcano (Barcelona, 1968), defensaven la necessitat de fomentar les traduccions entre tres formes d’expressió que «s’enforteixen en el moment que es troben entre elles».
Els tres escriptors reflexionaven entorn de la poètica que nodreix les seves llengües maternes, minuts abans de començar «País petit», una de les propostes del festival literari Tocats de Lletra. Una vegada més, el certamen, que enguany arriba a la 15a edició, va convocar ahir al vespre a Manresa tres grans autors de la literatura catalana, basca i gallega per reivindicar la riquesa lingüística dels països petits.
En aquesta ocasió, l’acte es va celebrar a l’Espai Plana de l’Om, on els espectadors van escoltar la sonoritat dels versos recitats en català, en basc i en gallec, amb el suport d’un guió amb els textos traduïts. Qui també es va expressar en els tres idiomes va ser la presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Anna Vilajosana, que va obrir el recital. «El meu país es fa més gran en dialogar amb altres llengües, que s’haurien d’ensenyar a les escoles», remarcava.
El públic assistent va tenir l’oportunitat de submergir-se en altres cultures a través de la força de les paraules. I precisament als misteris que envolten el llenguatge va referir-se Atxaga amb poemes com Salida del paraíso, Palabras de búho i amb el pròleg Escribo en una lengua extraña, en què va descriure l’origen «d’una llengua d’una nació diminuta, d’un país que no es veu en el mapa». També va recitar en català amb Cançó de bressol per a un petit pomer, amb la complicitat dels aplaudiments dels espectadors que seguien l’acte.
En representació del gallec, Pato va acostar la sonoritat de la seva llengua als assistents amb poemes com Fisterra i Stalker. En un instant en què la poeta va recitar en castellà, els assistents li van demanar que continués el recital en gallec. I és que molts d’ells no miraven les traduccions mentre els poetes prenien la paraula, sinó que es deixaven portar per la musicalitat dels versos.
El català també va tenir un espai a «País petit» a través de la veu de Forcano, que buscava despertar imatges a partir de composicions com Ciutat, El teu foc i Istanbul. La seva poesia, juntament amb la d’Atxaga i Pato, van crear en l’imaginari dels espectadors un autèntic paradís poètic a través de tres llengües.
«A la poesia li calen altaveus com el d’aquest festival»
«A la poesia li calen altaveus i, per això, mai pots dir que no quan et conviden a un festival que situa el gènere al centre», destacava el poeta i traductor Manuel Forcano. En la mateixa línia, el poeta i narrador Bernardo Atxaga afegia que «els certàmens literaris solen funcionar millor a les ciutats mitjanes com Manresa, una ciutat que visito per segona vegada, perquè sovint la implicació de la ciutadania té més força». Al seu torn, la poeta i professora Chus Pato posava en relleu «el luxe de compartir escenari amb dos autors consagrats i, a més, fer-ho en representació de la meva terra, Galícia».
