Més que cançons, Queen va compondre himnes que han passat a la història del rock, i un dels grups de tribut més reconeguts de l’Estat espanyol va portar l’esperit de la llegendària banda britànica a la Stroika dissabte a la nit. La sala manresana es va omplir d’incondicionals entusiasmats de reviure la música i corejar les lletres d’uns temes que el pas del temps han demostrat immortals i que avui dia, 30 anys després de la mort del mític Freddie Mercury, continuen mantenint l’energia i la vigència de quan van sonar per primer cop.

El grup de tribut Queen Forever, de Mallorca, va fer una autèntica reencarnació tot oferint un so molt fidel a l’original i una posada en escena pensada perquè el públic revisqui un concert de l’històric grup. Fins i tot el cantant Tolo Sanders, tot demostrant la seva potència vocal, s’acostava als registres de Freddy Mercury, tot i que s’ha dit mil vegades que tenia una veu irrepetible. També n’imitava les gesticulacions i els moviments. Des del primer minut es va posar el públic a la butxaca amb temes com I want to break free i Bohemian Rhapsody, i ja s’intuïa que des de l’inici fins al final el concert seria un passeig musical pels grans èxits de la banda. El quartet mallorquí va deixar clar que el 2021 encara es pot reviure un espectacle de Queen tot saltant, aplaudint i cantant.

Molts dels assistents, a diferència de la dècada dels 70 i 80, van immortalitzar amb els mòbils alguns dels temes que van interpretar i, fins i tot, il·luminaven amb les llanternes dels telèfons la sala Stroika quan sonaven les cançons més melancòliques, quan en els anys daurats de la banda britànica això es feia amb les flames dels encenedors. El grup de tribut es va mostrar exultant sobre l’escenari, i és que era el primer concert que feia amb el públic a peu dret des que va començar la pandèmia, i per això va ser una actuació especial per als components. «Ens ha fet molta il·lusió tocar en un concert on la gent estigués dreta de nou. En teníem moltes ganes», deia a Regió7 Adrià Pujades –que toca la guitarra posant-se en el paper de Brian May amb les seves característiques grenyes rinxolades– un cop acabat el concert.

Manresa va ser el primer concert d’una gira que ha de significar el retorn a la normalitat per al grup. La nit va seguir amb altres cançons com Radio Ga Ga i We will rock you, i el cantant, després d’interpretar We are the champions –que encara sona en camps de futbol com a himne de grans victòries esportives–, es va col·locar la corona que Freddy Mercury exhibia durant els concerts. Llavors el grup va saludar el públic i va sortir de l’escenari, però era evident que els assistents en volien més. Així que van tornar a sortir per rematar la nit amb altres èxits de Queen, i van acabar amb Show must go on, que va sonar com un bàlsam per a les oïdes després d’una pandèmia que ha mantingut la música en directe en una quarantena molt difícil.

La banda britànica, creada el 1970, va aconseguir un èxit mundial sobretot a mitjan anys 70 i a la dècada dels 80. Per això a la sala hi havia gent d’uns 60 anys que de jove escoltaven la seva música. Però les cançons de Queen no han deixat de sonar i tenen seguidors de totes les edats i, per tant, hi havia un públic intergeneracional entonant les lletres.

Un cop acabat el concert, el guitarrista Adrià Pujades es feia fotos amb el públic i saludava alguns dels assistents a la Stroika. Fins i tot rebia elogis de l’estil «m’heu fet reviure moments memorables de la meva vida». Comentaris que, segons Pujades, que es declara un autèntic fan de la banda, són habituals en les actuacions que fan tot recordant els qui van ser déus del rock.