Fins ara, cada vegada que Carles Cases (Sallent, 1958) havia actuat al Kursaal era amb una estrena, explicava ahir el compositor a l’escenari del teatre manresà. Recordava Araguaia (2014) o els espirituals de L’esperit dels Obama (2017). Dilluns que ve, 1 de novembre, actuarà amb el final de gira de l’espectacle en homenatge al desaparegut Ennio Morricone, Concert Paradiso, que va estrenar al Mercat de Música Viva de Vic el 2020. Un epíleg que, malgrat tot, també es pot considerar una estrena. Per què?. Perquè tot i mantenir «l’estructura del concert» que, per exemple, es va poder veure a Sallent el gener, el compositor, a demanda del teatre manresà, ha «reescrit les partitures» per a un nou format de l’espectacle que dobla els músics a l’escenari (de la desena habitual als 24 de dilluns), entre els quals el jove clarinetista de Fonollosa, Jan Badia, de 20 anys. Serà, apuntava, «totalment acústic».

Autor de més d’una setantena de bandes sonores, el sallentí feia anys que volia homenatjar un compositor del quan «se sent hereu» i de qui va quedar fascinat amb la banda sonora de La missió (Roland Joffé, 1984). Una afinitat, afegia, provocada per les «fonts»: «Tots dos hem begut de Verdi i de Bach». Però Concert Paradiso no és un simple concert. Concebut com un «documental en viu de les obres i de la persona de Morricone», la primera persona a qui Cases va anar a buscar va ser el crític de cinema Àlex Gorina, encarregat de contextualitzar en directe les peces i la trajectòria del mestre italià. «Necessitava una persona coneixedora de cinema i de Morricone i Gorina va dir que sí de seguida». I del sí del compromís ja ha fet quasi dos anys.

En aquest muntatge, Cases és «fidel» a Morricone -«no he mogut ni una nota»- però també «al meu estil, i la veritat és que ambdós és fusionen molt bé». El públic ho podrà comprovar amb les músiques de tres clàssics: Cinema Paradiso (Giuseppe Tornatore, 1989), Novecento (Bernardo Bertolucci, 1978) i Hi havia una vegada a Amèrica (Sergio Leone, 1984). Una tria de les «músiques que més m’agraden i que millor podia reproduir». El compositor sallentí, al piano, estarà acompanyat a l’escenari d’Alberto Reguera (violí), Sveta Trushka (violoncel), Quim Ollé (flautes i mandolina), Pau Albert (contrabaixista), Almudena Martínez (trompeta) i Jan Badia (clarinet), a més de l’Orquestra de Cambra de Vic, en aquest cas amb 16 músics, 12 violins i 4 violes. I és que «els violins són imprescindibles en la música de Morricone». A l’espectacle de Cases la «violinada» està inspirada en una escena de la imprescindible Hi havia una vegada a Amèrica quan Robert de Niro (el seu actor preferit) convida a sopar Elizabeth McGovern amb música de violins i s’interpreta Amapola. La posada en escena inclourà referències visuals de les pel·lícules. I si arriba el bis, Cases estrenarà un tema del nou disc Minimal, que sortirà a la venda el mateix dia del concert i es podrà adquirir al Kursaal.

Reverso Films roda un documental sobre Carles Cases

Coincidint amb el final de gira i la sortida del forn de Minimal, el concert de Carles Cases, dilluns al Kursaal, tindrà la presència de l’equip de la productora Reverso Films, creada el 2018 per Sylvie Leray, que des del juliol està rodant un documental centrat en carrera del compositor sallentí. El treball porta per títol Els Intocables de Carles i el dirigeix Matías Boero Lutz. El rodatge ha inclòs, fins ara, la feina a l’estudi de Cases (a l’Ermita de Sant Esteve de Comià), concerts i entrevistes a persones que han compartit amb ell vida i carrera com, per exemple, Lluís Llach, Gonzalo Suárez, Antoni Verdaguer o la seva mare, Angelina.