El pallasso Marcel Gros (Manresa, 1957) recorda que de petit va anar al circ i va desitjar amb totes les forces que li toqués a la rifa «la pilota més grossa del món». El cas és que els pares van comprar números i li va tocar el premi. Quan va sortir a recollir-lo, va voler xutar la pilota i va caure de cul a terra. El públic va riure, clar. I, segons li expliquen, ell va repetir la caiguda... perquè tothom tornés a riure. Així va sorgir la seva vocació.

Per celebrar els seus 40 anys als escenaris, Marcel Gros estrenarà el dissabte 6 de novembre, al teatre Conservatori de Manresa, l’espectacle 'Petit univers', «que és el que tots portem a dins». Es va iniciar en el teatre de carrer amb el grup Setrill i va ser vocalista de l’Orquestra Mandarina, va fundar la companyia Teatre Mòbil (amb la qual ara torna a actuar a 'Remember Show') i fa 30 anys va iniciar la seva aventura com a pallasso solista. Ha creat una vintena d’espectacles, que ha portat arreu de l’estat espanyol.

Marcel Gros explica que 'Petit univers' és «només un assaig del conte de la pilota més grossa del món, que és una història tan autèntica que només la puc explicar jo. A casa meva en deien a Cal Cordes, i aquest conte l’explico amb cordes. Quan no recordo alguna cosa, dono corda a la memòria, perquè tot és un engranatge. Ara em sembla que els humans estem encallant l’engranatge de l’univers. Així, de per riure i amb humor, vaig deixant-les anar».

Assegura que «tots en tenim un de petit univers: només cal buscar sota el barret, on es barregen records, imaginació i somnis». I fa èmfasi en el fet que «tots som una casualitat còsmica. El gran univers de 13.800 milions d’anys no l’entendré mai, ara bé segur que tots podem fer coses per conèixer més el petit univers que portem a dins. I a vegades no s’ha de mirar el mirall, sinó per la finestra, per veure com som de petits dins del gran univers». Qui l’hagi llegit, trobarà a l’espectacle referències a 'El petit príncep', de Saint-Exupéry.

Parlant de casualitats, ha pensat mai Marcel Gros què hauria passat si no li hagués tocat la pilota més grossa del món? «Ospes! Havia treballat en una oficina bancària i imagino que ara estaria jubilat, perquè hi ha màquines 10.000 vegades més eficients. Per tant, agraeixo a la pilota que m’hagi donat l’oportunitat de viure una vida més analògica». Hi pensa, en la jubilació? «Com que he tingut un parell d’aventures sanitàries, veus la vida d’una altra manera. Gaudeixo a l’escenari i d’idees, per sort, no me’n falten. Perds facilitats físiques, però en guanyes de químiques. Quan era jove, deia 30 idees i n’arribaven 10. Ara en dic 7 i n’arriben 7».

Una obra, a les 7 de la tarda, amb diferents lectures

Marcel Gros recorda que, quan treballava a la tele (va fer intervencions setmanals als programes de Jaume Barberà Paral·lel, al C33; i Cosas que importan, TVE-1), «sempre acabava tirant una mica de confeti i dient ‘no em feu gaire cas, que soc un pallasso’. Jo no faig un pallasso només per riure, sinó que utilitzo el riure per comunicar pensaments». Petit univers té «diferents lectures: els nens gaudiran de les imatges, del què dic i del què faig d’una manera, i els adults, d’una altra». I per això s’ha programat a les 7 de la tarda: fora de l’horari d’Imagina’t i també de la programació per a adults. Perquè és per a tothom.