Manel Alías: «La relació amb la meva família russa ajuda a entendre el país i a desfer tòpics»

Manel Alías (Berga, 1977) diu adeu a Rússia amb llibre que ha escrit des de l’ànima i que, a diferència de molts autors que han publicat obres sobre el país, arriba després d’haver-hi treballat set anys com a corresponsal de TV3. Una immersió profunda al país on ha creat la seva família. Al llibre s’atreveix a despullar part de la seva vida en homenatge a Rússia, a la seva etapa professional més trepidant i als que estima.

Queda ben clar llegint el seu llibre que vostè està molt enamorat de la seva dona.

Estic enamorat de Rússia i m’he enamorat a Rússia, i a més molt fort. Sempre he evitat molt parlar de la meva vida privada perquè em fa vergonya i soc reservat en aquest aspecte. De vegades, fins i tot, he pres massa cura de no explicar coses pel fet que jo pugui ser conegut. Què m’ha passat ara? Potser per la trampa d’estar sol davant la pantalla de l’ordinador. El llibre és una suma de coses que no entrarien mai en una crònica per a la ràdio o la televisió, tant pel que explico de la vida privada com, fins i tot, en el camp professional. Al llibre vaig començar a parlar sense reserves de la meva relació amb la Gènia, amb la qual m’he acabat casant, i vaig escriure moltes coses que segurament abans no hauria explicat.

Ara no li fa tanta vergonya parlar de la seva relació?

Quan va arribar el moment de la publicació vaig dubtar perquè no està de moda parlar d’amor i dir obertament que estàs enamorat, i vaig pensar en treure-li sucre. Però al final ho he acabat deixant perquè la relació amb la meva família russa ajuda a entendre el país i a desfer tòpics. A més, avui dia és un acte revolucionari admetre que estic bojament enamorat.

Al llibre també s’endinsa en la història del país, però buscant aspectes transcendents en la seva rutina diària. Suposo que al ser periodista a l’estranger veu històries a tot arreu.

El que m’ha passat a Rússia, i aquesta és la força que mou el llibre, és que mirés on mirés veia històries que em sorprenien molt, i quan buscava una mica més se’m feien més interessants. I això va des de l’edifici on visc, el recorregut per anar a l’escola del meu fill, o a l’oficina des d’on treballo. Per a mi són més fascinants aquestes històries que moltes de les cròniques que he fet, i el llibre ha estat la via perfecta per fer-ho arribar a la gent que hi tingui interès. No és només un llibre sobre Rússia, sinó sobre la vida, i de vida extrema moltes vegades.

Té aquesta mirada perquè és un berguedà que de cop va a un lloc nou i molt diferent?

Sí, i el valor del llibre és la immersió que hi he fet. Hi ha grans escriptors que han escrit llibres sobre Rússia, com Josep Pla, però hi van venir uns dies i van marxar, i a més en una època en què venien de la mà d’algú que els ensenyava el que volien. En el meu cas vaig arribar al país sense grans tòpics i després hi faig una estada profunda de set anys. I el fet de ser periodista m’ha ajudat a entrar a moltes realitats, però el fet de tenir-hi la família també m’ha permès accedir-hi, i sé com és un escola pública o un hospital públic.

Vostè ha manifestat alguna vegada que quan ve a Berga la gent no li pregunta sobre Putin, sinó sobre com s’hi viu i com és la gent. Al telenotícies estan massa pendents de la política i, en realitat, l’aspecte humà ajuda a entendre millor Rússia?

És clar. A vegades les notícies són sobre elements eteris i poc palpables, que costen molt de demostrar i el que avui sembla una gran crisi ho oblidem en quinze dies. Però quan parlo amb la gent, em pregunta aspectes molt bàsics que realment interessen, i és el que he intentat respondre al llibre. Són preguntes de l’estil, per exemple, com es viu amb tant de fred o si es passa por en una guerra, i és que poc després d’arribar a Rússia em va tocar cobrir el conflicte d’Ucraïna. Sé que Rússia atrau molt a la gent perquè em fan moltes preguntes, però té una idea molt distorsionada. Rússia no és Putin, sinó la suma dels russos, i els hem d’escoltar. La realitat palpable del carrer és la que ajuda a entendre situacions.

Precisament hi explica moltes anècdotes divertides i vivències fruit de les relacions personals i d’interactuar amb els altres.

Sí, petites coses del dia a dia més que grans discursos. Per exemple, quan vaig a l’escola amb el meu fill hi trobo que difonen idees molt passades de moda, com que el nen ha de moure la cadira a la nena perquè s’hi assegui i menjar, quan estan a punt de dinar, i que la nena pari la taula. Això ajuda a entendre més Rússia que qualsevol discurs de Putin.

Déu-n’hi-do.

M’he adonat que moltes noies busquen la figura de l’home mascle total i que el paper de l’home està clar quin ha de ser, i el fill ha d’anar a la mili perquè és el que li toca com a home. Per a mi això era retrocedir unes quantes dècades. Abans de conèixer la Gènia, havia quedat amb algunes noies, i llançant quatre senyals ja veia si hi havia afinitat o no pel que em venia de tornada. També hi ha gent molt moderna i molt avançada, i hi he trobat gent fantàstica, de les millors que he conegut a la vida.

Quins tòpics sobre Rússia ha volgut desfer amb el llibre?

Tots els tòpics sobre Rússia, des del fred que hi fa fins al fet que siguin bevedors i passant per la personalitat freda... es poden desmuntar. A l’estiu s’hi arriba a més de 30 graus i la majoria dels russos que m’hi he trobat són més afectuosos que jo. És clar que beuen, però si sortim per Barcelona un divendres a la nit convindrem que s’hi beu més a Barcelona. Quan la gent d’altres països ve a Rússia ve a reforçar els tòpics i obliden aquesta altra part que està una mica més amagada, i que és important per entendre el país.

En algun capítol fins i tot hi aporta la mirada berguedana.

Sí, hi ha apartats que els berguedans llegiran diferent de la resta. He passat els primers 18 anys de la meva vida a Berga, i això crea tot un seguit i relacions i marcs vitals. En un capítol comparo la meva Berga natal amb el Moscou on he anat a parar.

Estem mantenint l’entrevista en els darrers dies de la seva estada a Rússia, amb quin estat d’ànim torna?

Per una banda, trist, perquè s’acaba una etapa molt important a la meva vida, i professionalment segur que ha estat el meu màxim i ara vull viure d’una altra manera. També trist perquè hi ha moments a la vida que voldries quedar-t’ho tot i no pot ser. Has de triar. Però també molt content per com ha anat aquesta etapa i perquè em fa molta il·lusió tornar a Catalunya amb la meva família, i que facin l’aventura inversa. Sé que hi seran molt feliços. Han sentit parlar molt de Berga i molts caps de setmana hi anirem. Hi tinc un pis al mateix carrer on vaig néixer.