“No es tracta de tenir molts coneixements, sinó de prendre’s el temps per pensar-los”. És una de les reflexions que la filòsofa Marina Garcés va explorar ahir al vespre durant la conferència L’aliança dels aprenents, que va omplir l’Espai Plana de l’Om de Manresa. La que també és professora als Estudis d’Art i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on dirigeix el Màster de Filosofia pels reptes contemporanis, va obrir la V edició del Cosmògraf amb una xerrada que va girar entorn l’art d’aprendre els uns dels altres.

L’acte va estrenar el cicle de pensament que fins al 25 de novembre omplirà la ciutat d’activitats que versaran sobre l’educació, amb experts nacionals i internacionals que abordaran les principals preguntes que planen sobre aquest àmbit. “A partir del lema ‘Educar per pensar’, el cicle donarà veu a diferents professionals que aportaran mirades diverses”, explicava la regidora de Cultura, Anna Crespo, abans de donar pas a la convidada. Qui va exposar la trajectòria de l’autora de llibres com Escola d’aprenents (2020), Nova il·lustració radical (2018) o Ciutat princesa (2017) va ser el professor de filosofia Xavier Valls, que confessava la inspiració que li desperta l’obra de Garcés.

La filòsofa va començar amb una mostra de gratitud per participar en el Cosmògraf i exposar la seva conferència a Manresa, “una ciutat que feia temps que volia visitar”. De seguida, va entrar en matèria fent referència a la idea de ‘l’aliança dels aprenents’, que apareix al llibre Escola d’aprenents, “com una figura que ajuda a imaginar, més que no pas un concepte”. Partint d’aquest punt, va convidar als assistents a pensar-se com a aprenents, més enllà de la seva vinculació al sistema educatiu. “Si som aprenents en tant que éssers que conviuen els uns amb els altres, aquesta pot ser la base d’una convivència transformadora?”, preguntava als espectadors.

La resignació que sovint marca el procés d’aprenentatge és una de les qüestions que Garcés va posar sobre la taula. En aquest sentit, la pensadora va fer una incursió per parlar sobre el temps. “Tinc la sensació que vivim en ‘la catàstrofe del temps’, un concepte que la periodista Svetlana Aleksiévich empra a l’hora de parlar de com el desastre de Txernòbil va deixar en suspensió el futur”, posava de manifest. En aquest sentit, argumentava: “avui en dia, el futur se’ns desenganxa i ens retorna en forma d’amenaça i, en un context en què és difícil vincular les accions en les seves conseqüències de futur, el present resta i esdevé poc creador”.

Amb tot, Garcés lamentava que “moltes de les coses que sabem no es tradueixen en acció possible”. L’accés al coneixement, continuava la filòsofa, “és tan ampli que no el podem abastar”. En aquest punt, posava en relleu que “el problema que ens ha d’ocupar no és tant el saber, sinó com ens relacionem amb aquest saber”. De fet, la ponent remarcava que “la principal tasca de l’educació, avui en dia, és poder fer del coneixement disponible del nostre temps una eina d’experiència possible, és a dir, poder pensar i intervenir en allò que aprenem”.