Restaurant un moble vell que ha trobat als Encants, on remena el Ramon amb el seu pare d’ençà que ambdós es van quedar a l’atur, se li trenca un calaix i queda al descobert un doble fons amb una carta datada el 1812. Un document que conté una important revelació sobre l’origen d’un invent cabdal en la societat moderna com és el segell de correus. I si aquesta aportació a les comunicacions globals fos d’autoria catalana i no anglesa? El barceloní Joan Munné construeix a partir d’aquest supòsit imaginat el relat de la novel·la La peceta porpra, publicat per Llibres Parcir i que avui es presenta (19 h) a la llibreria del mateix nom amb la presència de l’autor, l’editor Antoni Daura i l’enginyer informàtic Arnau Padró.
«El tema dels segells m’ha entusiasmat sempre, jo en col·lecciono», explica Munné, que s’estrena en el camp de la novel·la. «Fins ara, havia escrit narracions curtes, algun conte infantil, però no havia fet un relat tan llarg», afegeix l’autor, reconeixent que «durant l’escriptura, el procés se’m va fer obsessiu i pesat, però quan tens el llibre entre mans et fa il·lusió. El final queda obert per fer una segona part, però ja veurem què faré».
La història diu, tal i com explica Munné, que els segells de correus es van inventar el 1840 a Anglaterra. A partir d’aquesta dada real, l’escriptor posa cara a cara el Ramon i «una noia que ha estudiat història» per fer forat en la hipotesi que un fill del Baró de Maldà fos l’autèntic responsable d’aquesta nova manera de fer circular el correu amunt i avall.
«Per a ell, el document és una possible font d’ingressos», apunta Munné, «però la noia, més idealista, creu que aquests papers, una carta manuscrita i un seguit de dibuixos, poden servir per demanar a la Gran Bretanya que no es posi a favor dels espanyols en una hipotètica independència de Catalunya. «El tema de la novel·la és aquesta pugna entre el pragmatisme i l’idealisme», conclou Munné.
