Quan mig món encara estava impactat per la interpretació d’Emma Corrin a la sèrie The Crown, va i s’anuncia que ens haurem de fer una idea que tindrem una altra Lady Di, en aquest cas en format cinematogràfic. I que a més estaria encarnada per una actriu tan popular com Kristen Stewart, a qui d’entrada costava de veure en la pell d’una icona tan influent com aquesta. Però la protagonista de la saga Crepúsculo no només és una Diana a l’altura de la de Corrin, sinó que la pel·lícula que protagonitza és el perfecte complement per a la visió que dona la sèrie de Netflix: si aquesta última fa una mirada panoràmica sobre el seu ascens a la fama i la progressiva degradació de la seva relació amb el príncep Charles, Spencer aposta per situar el focus en el moment exacte que la protagonista s’adona que mai serà feliç en el seu matrimoni i pren la decisió de trencar els seus lligams amb la família reial malgrat ser conscient del canvi radical de vida que comportarà. De fet, el director xilè Pablo Larraín hi fa un exercici molt similar al que proposava respecte a la vídua de John Fitzgerald Kennedy a la magnífica Jackie, on també limitava l’acció a un temps reduït per explorar més les conseqüències emocionals d’un fet històric que no el seu origen. És per això que, més que un drama a l’ús, és una aproximació gairebé quirúrgica a la intimitat del personatge.

Així, Spencer transcorre al llarg de tres dies, un cap de setmana llarg de les vacances de Nadal, a principis dels anys 90. Lady Di arriba a la Casa de Windsor, a Norfolk, per a una celebració familiar que sent com a pròpia. Adonant-se que ja no hi ha res a fer amb Charles, Diana reflexiona sobre les seves opcions, les seves possibles aliances i, sobretot, la protecció dels seus fills. Aviat s’adona que trencar amb una família tan poderosa no serà fàcil, com tampoc ho serà gestionar la seva imatge pública quan no disposi de l’empara de la monarquia. Rodada amb l’estil habitual del seu director, que té un do per convertir els escenaris en part indissoluble de la dramatúrgia, Spencer destaca per la gran feina de Kristen Stewart, que aconsegueix transcendir la simple imitació d’expressions i gestos per regalar-nos un apassionant estudi de personatge.

Al costat de Kristen Stewart destaquen intèrprets tan solvents com Jack Farthing, el veterà Timothy Spall, Sean Harris, Richard Sammel, Amy Manson, Ryan Wichert, Michael Epp, Wendy Patterson, Niklas Kohrt, John Keogh i la gran Sally Hawkins. Per la seva part, el guionista de Spencer és el polifacètic Steven Knight, responsable de les històries de Promeses de l’est, Aliados i la sèrie televisiva Taboo.

Stewart fa temps que és molt més que «Crepuscle»

El seu salt a la fama amb la saga «Crepuscle» va marcar una carrera que no para de donar alegries malgrat els mals auguris dels seus detractors. Després de tornar a revalidar el seu talent a «La estación de la felicidad», que va tenir la mala sort d’estrenar-se en plena pandèmia, la veurem al nou i prometedor projecte de David Cronenberg, «Crimes of the future». I es prepara per debutar com a directora de llargmetratges a «The Chronology of Water».