El concert d’estrena de l’espectacle d’homenatge a les grans figures de la Motown, que Messengers va enregistrar a la Sala Apolo de Barcelona el dijous 5 de març del 2020, ha esdevingut un disc tot i que el destí inicial del projecte no era aquest, afirma el manresà Ramon Escalé, director del conegut cor de gòspel. «Un cop vam escoltar com havia quedat vam veure que tenia molta energia i ens vam engrescar», afegeix. Un any i mig més tard, Dance! ja és una realitat gràcies al suport de Discmedi: «Li vam presentar el màster a l’Àlex Eslava i de seguida va dir que el volia publicar».
Una setmana després de l’actuació, la vida es va aturar, però les bones sensacions del bolo inaugural van perdurar. I Escalé tenia clar que el disc emergiria de la gravació realitzada al mític local del Paral·lel i no d’una sessió d’estudi perquè el caliu del públic i l’adrenalina del directe, al seu parer, són insubstituïbles. «Els espectadors donen sentit a tot el que fem», reivindica.
«Després del disc anterior», recorda Escalé rememorant el Be here now en tribut a la música del Beatle George Harrison que va sortir el 2016, «els Messengers deien que havíem de fer alguna cosa de la Motown, però jo no ho veia clar, em semblava que era una opció massa evident, no treia cap a res». Va arribar un moment, però, relata el director manresà, en què «no teníem cap projecte gaire clar i em vaig posar a escoltar discos de la discogràfica... i la veritat és que vaig flipar!».
Els noms de Barry White, Kool & the Gang, Lionel Ritchie, Marvin Gaye i Stevie Wonder no són precisament desconeguts, però rere els grans èxits comercials hi ha aspectes que Escalé va anar desentrellant de mica en mica: «Volia veure com aquells discos estaven fets per dins, com els treballaven, quina orquestració en feien...». I així va redescobrir formacions com The Temptacions, «un grup que als 60 i 70 feia un funky molt bèstia» i figures de la dimensió del gran Barry White. «Per a mi és Déu, però hi ha gent que només coneix els seus dos o tres temés més sonats», anota el director dels Messengers.
De Detroit a Catalunya
Berry Gordy era un escriptor de cançons que el 12 de gener va fundar a Detroit una discogràfica que marcaria la música moderna i crearia un so propi la influència del qual encara perdura. Motown Records va arribar a tenir 45 segells musicals diferents, i durant els anys 60 es va convertir en un imperi que va portar la música afroamericana a cotes insospitades.
«L’Aretha Franklin, en James Brown, Michael Jackson, Prince i Whitney Houston tenen en comú que primer van passar per l’església i allà es van formar i van aprendre a cantar, encara que després cadascun anés a parar a llocs diferents», explica Escalé contextualitzant el fet que el so de la Motown tenia «molt de gòspel, i això és molt el nostre estil».
Dance!, un títol més cridaner per a l’àlbum que el What’s Going On de Marvin Gaye amb què van batejar inicialment l’espectacle, és un àlbum de 75 minuts i un grapat de peces a les quals Escalé ha aportat el so de la coral. «Em deixo portar», assegura. El disc incorpora temes com el Lovely Day de Bill Whiters, Papa was a Rolling Stone, de The Temptations, Can’t Get Enough of Your Love, Babe, de Barry White, i l’esmentat de Gaye. «L’escoltes i t’adones que les lletres parlen de temes com la violència i les guerres que encara són ben vigents», indica Escalé.
«Un disc?», vam pensar: «Ja no se’n venen, per això vam voler enregistrar el concert de l’Apolo en vídeo... però al final hi vas pensant i tornes al disc». A més de la dotzena de cantants del cor, i la direcció i els teclats d’Escalé, l’àlbum és obra de Martí Serra (saxo tenor), Ignasi Cussó (guitarra), Andreu Moreno (bateria) i Isaac Coll (baix elèctric).
Els Messengers van pujar a l’escenari de l’Apolo, un dels locals més emblemàtics de l’escena musical del país, pletòrics d’energia el dijous 5 de març del 2020. No eren conscients –ni pràcticament ningú– que pocs dies després començaria una vivència tan inversemblant com un confinament total.
El grup actuarà al Kursaal el dia 18 de desembre
El confinament va frenar en sec l’expansió del nou projecte dels Messengers tot just després de l’estrena a l’Apolo. Passats els pitjors dies de la pandèmia, el grup va poder fer algun altre bolo, però confia poder girar amb «Dance!» sobretot al llarg del 2022. «Vivim un moment delicat perquè tothom vol ensenyar el que té, som molts i la majoria de festivals aposten pels mateixos», explica Escalé. Abans, però, el grup té una cita amb la ciutat natal del seu director: els Messengers actuaran el dissabte 18 de desembre (20 h) a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa.
