A Últimas noticias de la duquesa, traduïda per primer cop al castellà per Alba Editorial, Caroline Blackwood escriu la crònica afilada dels últims anys de Wallis Simpson. La duquessa els va passar aïllada i ferotgement custodiada per una advocada mitòmana, mentidera i cruel: Suzanne Blum, veritable protagonista d’aquest llibre.

Caroline Blackwood (Londres, 1931–Nova York, 1996) va tenir una habilitat especial per retratar dones plens de clarobscurs. Amb una prosa aguda, un humor mordaç i una lleugeresa sorprenent, relata la complexitat femenina amb totes les seves arestes. Ho va fer amb J., l’abandonada i rabiosa protagonista de la seva primera novel·la, La hijastra. També amb les protagonistes de La anciana señora Webster, començant per la mateixa senyora Webster, una escocesa recta, intransigent i solitària, que odia el món sencer. A Últimas noticias de la duquesa, el tercer títol de l’autora que ha publicat aquests anys Alba Editorial, dibuixa amb precisió dues dones sorprenents i, aquest cop, cent per cent reals: la duquessa de Windsor i la seva advocada, Suzanne Blum. En tots els casos, els personatges femenins de Blackwood viuen atrapats en les seves pròpies gàbies d’or, mansions o luxosos apartaments, dels quals no poden o no volen sortir. D’aquí, potser, l’atmosfera gòtica i claustrofòbica que emanen els seus llibres.

Com la mateixa Caroline Blackwood aclareix a la primera pàgina, Últimas noticias de la duquesa no és una biografia convencional, sinó «un entreteniment, una anàlisi dels efectes fatídics del mite, un obscur conte de fades». L’obra neix, en realitat, d’un reportatge que hauria pogut ser i no va ser. The Sunday Times va intentar el 1980 retratar la duquessa de Windsor. Des que es va quedar vídua, el 1972, vivia reclosa en un palauet del parisenc Bois de Boulogne, per cortesia del Govern francès. Després d’anys apartada de la vida pública, el diari pretenia conèixer el seu estat de salut i retratar-la a càrrec de lord Snowdon. Caroline Blackwood va ser la periodista escollida per escriure l’article que acompanyaria aquestes fotografies. Tot i així, mai es van fer. La lletrada Suzanne Blum, que afirmava ser l’apoderada de la senyora Simpson, ho va impedir d’una manera exasperant.

Suzanne Blum va ser una advocada francesa que va assolir l’èxit internacional a Hollywood. Va defensar els interessos de gegants com la Paramount, Warner Brothers i la Metro Goldwyn Mayer. Va representar Rita Hayworth durant el seu divorci d’Ali Khan. Paral·lelament, es va convertir en una novel·lista de renom al seu país gràcies a l’escriptura de set novel·les. Quan Wallis Simpson va quedar vídua del seu tercer marit, l’home que va abdicar de la corona britànica pel seu amor, Suzanne Blum es va convertir en la seva lletrada i, podríem dir, en la seva carcellera. La va mantenir tancada a la seva mansió, amb l’única companyia de les seves infermeres i el seu fidel majordom. Les seves amigues no podien visitar-la. Ningú sabia com estava. ¿Eren certs els rumors que estava sondada, que ni tan sols podia parlar i que la seva pell s’havia tornat negra? ¿Podia ser la seva portaveu tan cruel com per allargar la seva vida en condicions deplorables, potser per aprofitar-se de les seves riqueses?

A través de les entrevistes de Caroline Blackwood a Suzanne Blum i de les converses amb les amigues i l’entorn de la duquessa –al qual tenia fàcil accés gràcies a la seva pròpia condició d’aristòcrata–, coneixerem la relació malaltissa de Blum amb la seva representada i els secrets de la vida dels ducs de Windsor, icona romàntica del segle XX. Com a curiositat, a la sèrie The Crown són interpretats per Geraldine Chaplin i Derek Jacobi.

L’advocada queda retratada com una dona mitòmana, vanitosa i tirànica, que prefereix els gats als humans i que és capaç de tot per retornar l’esplendor a la seva estimada Wallis Simpson. La idolatra tant que s’endevina fins i tot una relació romàntica. «Si no escriu vostè un article elogiós sobre la duquessa… no li posaré una demanda. La mataré», va amenaçar en una ocasió Caroline Blackwood. No només no va poder escriure’l, sinó que va haver d’esperar que es morís Blum per poder publicar Últimas noticias de la duquesa. El 1995 va veure la llum aquest magnífic llibre que ens parla de deliris de grandesa, de vellesa i decadència, de famosos que acaben a mercè dels seus treballadors i, naturalment, de dones presoneres.