Sergio Dalma torna amb disc nou sota el braç, Alegría (Sony Music), creat irònicament durant l’aturada de la gira del seu antecessor, Treinta... y tanto, per culpa de la pandèmia. I de rememorar grans èxits de tota la carrera, el de Sabadell passa a presentar repertori nou i carregat de positivitat. «És el que necessitem, i nosaltres (els músics) hem de defensar el rol de contagiar optimisme a la gent», explica el cantant. Dalma admet que va haver de demanar als compositors «alguna balada» perquè s’havien pres al peu de la lletra el seu encàrrec «vitalista», però està content amb aquesta «evolució sense perdre l’essència».

La presentació arrencarà el 9 de gener al Liceu de Barcelona, i gairebé s’enllaçarà amb el final de la gira ajornada, que arriba avui al Kursaal de Manresa amb les entrades exhaurides.

El nou disc de Sergio Dalma arriba exactament dos anys després de Treinta...y tanto, però amb una pandèmia entremig «sembla que n’hagin passat molts més», com corrobora el músic. Una de les conseqüències de tot plegat és el fet que la gira de presentació d’aquell disc encara dura, i ho farà fins a finals d’aquest 2021, ja que va quedar interrompuda i ajornada durant més d’un any i no es va reprendre fins a l’abril d’aquest any.

Serà estrany, diu Josep Capdevila, enllaçar una gira amb l’inici de la següent, entre altres coses perquè el repertori no té res a veure. Mentre els concerts actuals miren al passat i són un repàs a 30 anys de carrera, els que vindran estaran centrats en una colla de cançons noves i a més marcades per uns compositors joves als quals l’artista ha decidit vincular-se.

Dalma els va demanar que les cançons fossin «vitalistes», perquè en plena pandèmia va considerar que és el que es «necessitava» per fer front a les seqüeles emocionals. «El títol mateix del disc, fa uns anys no hagués tingut cap força i ara té molt de sentit», opina el cantant. Des de casa seva va anar rebent les propostes de compositors com Marwan, Gonzalo Hermida, Julia Medina i Miquel Abras. «Envieu-me alguna balada, que la gent es queixarà», confessa que els hi deia en alguna ocasió davant les peces radicalment «vitalistes» que rebia.

L’exemple més paradigmàtic és la rumba La noche de San Juan (amb una versió en català adaptada per ell mateix). «Qui hagués dit que Sergio Dalma cantaria una rumba», diu ell mateix bromejant. També destaca la cançó La vida, que li ha compost el bisbalenc Miquel Abras. «Ha estat una troballa (ell) i la cançó m’encanta, potser és la que m’agrada més», diu sobre la cançó que apareix en castellà al disc i que també ha cantat en català per al disc de La Marató de TV3.

Retorn a la normalitat

Sergio Dalma confessa que ha trobat a faltar, i molt, la «normalitat» que a poc a poc va arribant en aquest tram de la pandèmia. El disc va resultar «terapèutic» perquè es va fer aprofitant l’aturada obligada pel confinament i les diverses restriccions. «Estava a casa fotut, com tots, i a més a mi els concerts en streaming no m’agraden, vull tenir la gent al davant, per això el disc em va animar», recorda.

Després va venir la represa dels concerts, no exempta de dificultats. Els aforaments reduïts, els dobles passis, les mascaretes i les restriccions de moviment. A l’agost, Dalma es va veure a l’ull de l’huracà perquè va animar el públic de Múrcia a aixecar-se i ballar, contra la normativa que imperava aleshores. Dalma va manifestar després que s’havia «excedit» amb les ganes que la gent «s’ho passés bé», però ara considera que la polèmica es va inflar més del compte.

«M’emprenyava pensant quina diferència hi ha entre una persona que s’aixeca a ballar al seu lloc amb la mascareta posada, quan al darrere hi havia gent a la barra sense mascareta; era tot molt incongruent», sosté. Tot i així, reitera que han complert amb totes les restriccions de cada ciutat on han actuat, no sense confessar que tot aquest embolcall s’ha fet estrany a l’hora d’actuar. «Mica en mica, la gent s’ha adonat que és segur anar a un concert, però tens ganes de veure la gent sense mascareta; de moment, però, em conformo amb el que estem vivint ara», rebla.