Clepton és «bàsicament «a-mistat i rock’n’roll». Pau Lafoz, el bateria; Jordi Serra Jo Jet, el guitarra; Guillem Ubach, el baixista; i Xevi Collado, el cantant i guitarra, són amics. I, a més a més, fan música plegats. Sentit únic, el seu segon disc, és «el més important per a nosaltres, per les cançons que conté i per l’impacte, entre cometes, que va tenir en l’àmbit local», remarca Collado. Just ara ha fet deu anys de la seva publicació, i el quartet manresà ha trobat que era una bona idea celebrar-ho amb un concert, que tindrà lloc aquest diumenge (19 h) a la sala Els Carlins. L’organitza Moguda Manresana, un col·lectiu que dinamitza l’escena musical underground de la capital del Bages, en el marc de la campanya Fem soroll per fer teatre, que recapta fons per pagar el nou equip de so de l’equipament cultural del Barri Antic.

De fet, els Clepton fa molt de temps que no toquen en públic: el seu darrer concert va ser per la presentació del disc Matrioxka, a la sala Stroika. Estem parlant del 2015, i d’un disc més calmat i minimalista, gravat a l’estudi d’El Petit de Cal Eril. A partir de llavors cadascun dels components del grup va emprendre aventures musicals diferents: Jo Jet Serra va trobar el seu duet amb Maria Ribot, Xevi Collado va emprendre el camí de l’electrònica amb Moon Vision i treballa com a enginyer de so, Guillem Ubach viu a Roma, on fa les seves produccions i té un altre grup, i Pau Lafoz continua tocant la bateria tot i que actualment no té cap projecte actiu.

Malgrat tot, han continuat fent música plegats, perquè per sobre de tot són amics: «Vam començar molt joves, amb moltes energies, i l’amistat i la passió per la música ens ha unit sempre. No toquem gaire últimament, però continuem fent cançons perquè ens entenem moltíssim musicalment i personalment compartim moltes aventures», exposa el cantant i guitarrista. Així, ja tenen a punt un nou disc per publicar properament (vegeu desglossat). Serà el quart de la seva trajectòria, si es descompta la maqueta inicial, Consumeix-te (2008), amb cinc cançons.

Van estrenar-se en els àlbums de llarga durada amb Seguint el joc (2009), que van enregistrar a l’estudi Ultramarinos Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols, amb Santi Garcia, «perquè és la meca del rock, i oferia un so particular. Va ser l’àlbum de creixement per a la banda». I, després, va arribar Sentit únic (2011), que, «per consolidar-nos, seguir amb el mateix so i intentar projectar-nos una mica més», van tornar a gravar a Ultramarinos. Per a Collado, «és més profund en el tema de les lletres, incideix en la nostra manera d’entendre la vida, i les reflexions són més acurades. Va ser una barreja: érem més madurs, però encara teníem moltes energies. I va ser la suma i la consolidació de moltes coses».

Per tot plegat, segurament, les nou cançons que conté (Primer cant, Sentit únic, Dona’m, Presó o casa, Creus en el destí (o ell creu en mi)?, Gota a gota, Autofoto a Córdova, Fang a les botes i Tems el temps) són les que més van calar entre el públic, i la reunió de demà és «per celebrar-ho amb la gent de casa. Intentarem tornar 10 anys enrere, a la nostra joventut, amb l’actitud que ens caracteritza: donant-ho tot, suant la cansalada i rascant la guitarra».

Ara no es troben regularment, però concentren les energies en trobades de 4 o 5 dies, quan es pot escapar Guillem Ubach des d’Itàlia. Demà sonaran les cançons de Sentit únic i altres d’antigues. Les noves, diuen, encara no les han assajat.

Ja han enregistat un nou disc, que no té data de sortida

Malgrat que no han tocat en públic des de fa sis anys, els Clepton no s’han aturat. Així, tenen ja gairebé del tot enregistrat (al Red Factory Studio de Navarcles) el que serà el seu quart àlbum. Falta mesclar i masteritzar (feina de Xevi Collado, que és enginyer de so) la dotzena de noves cançons, i no tenen data de sortida. «Té una temàtica que encara no explicarem i la sonoritat és una barreja entre Sentit únic i Matrioxka. Hem retornat a un so més cru», explica Collado.