Cineclub projecta avui La Gomera, que es presentà a la secció oficial de Canes 2019. La cinematografia romanesa ha esdevingut en les dues últimes dècades un dels plats forts del panorama cultural europeu. Cristi Puiu (La muerte de señor Lazarescu) i Cristian Munguiu (4 meses, 3 semanas, 2 días) són les naus capitanes d’aquesta moguda, però al darrere hi ha un bon grapat de realitzadors notables. Corneliu Porumboiu n’és un. Un autor que es diferencia d’altres companys de la seva generació perquè ens proporciona una mirada crítica del passat i del present del seu país amb una ironia sorneguera i un punt delirant. En la seva filmografia també destaca, d’altra banda, un tractament genuí i desmitificador de diferents gèneres, en obres tan remarcables com 12:08 al este de Bucarest (2006) –cinema polític– i El tesoro (2015) –cinema d’aventures. I a La Gomera, la seva particular desconstrucció dels codis tradicionals, es concentra en el thriller. El seu antiheroi, Cristi, és un policia corrupte que, després de ser descobert pels seus superiors, es veu obligat a convertir-se en un agent doble. Haurà de viatjar fins a les illes Canàries per poder conèixer el silbo gomero, un sistema ancestral que li ha de permetre comunicar-se amb la màfia i poder localitzar un botí de trenta milions d’euros.
El director romanès basteix un thriller extravagant i embogit que s’aferma en un trencaclosques narratiu que esmicola la linealitat amb tot un seguit de salts temporals. La Gomera es decanta obertament per captivar-nos amb una atmosfera estranya i desconcertant en què la trama i els seus personatges estan amarats contínuament d’una heterodòxia certament surrealista. Porumboiu ens regala una altra delicadesa amb un sabor tan peculiar com apetitós. Romania segueix sent un focus indispensable per als cinèfils més inquiets i exigents.
