És una «obra de divulgació» que reuneix i ordena materials sovint dispersos, i que proposa seguir el rastre de les petjades d’Ignasi de Loiola en tres escenaris decisius «del seu procés de transformació personal»: Montserrat, Manresa i Barcelona. Viatge per la Catalunya ignasiana, impulsat per l’Ajuntament de Manresa i editat per Cossetània en el marc del projecte Manresa 2022, és una «reinterpretació del patrimoni en clau ignasiana» que signa l’historiador Josep Alert (Igualada, 1966), que el 2019 va guanyar el premi P. Ignasi Puig dels Lacetània per, precisament, un projecte sobre patrimoni de la Barcelona ignasiana. La guia que signa ara, explica, «amplia el radi i complementa» el treball premiat amb «elements que són testimoniatges directes o coetanis» d’Ignasi.
El llibre, que es presenta demà (19 h), a l’Espai Manresa 1522, és un encàrrec del consistori manresà, explica l’autor que, amb aquesta guia turística pretén que el lector sigui conscient que «el paisatge que recorrem parla, que la geografia ens explica històries» que es poden descobrir o redescobrir amb una «mirada diferent». «El turisme és oci però, també, una porta al coneixement a través de la història i el paisatge», remarca. La guia, que no proposa itineraris sinó que aporta informació sobre cada lloc, identifica les principals localitzacions en aquests «tres escenaris cabdals» per a Ignasi de Loiola, explica Alert. Així mateix, el llibre aporta informació per conèixer «el personatge i la Catalunya del segle XVI» i aspectes com «la seva relació amb les dones».
Probablement, per ser més conegut el pas d’Ignasi tant a Manresa com a Montserrat (on ja es va vestir amb una austera túnica que, segons la tradició «va comprar a Igualada), Alert destaca l’estada de Sant Ignasi a Barcelona que defineix de «perllongació de l’experiència manresana: «hi va ser tres vegades, que estiguin documentades». De fet, apunta l’autor, Ignasi va arribar a la ciutat comtal «gràcies als vincles manresans» encarnats en la vídua manresana Agnès Pascual, amb casa a Barcelona, que «el va acollir i en va tenir cura». Entre els llocs que assenyala la guia, Alert subratlla, per «desconeguda», la capella de l’antic Palau Reial Menor, al carrer Ataülf, a prop de la plaça de Sant Jaume, que havia estat propietat de la família Requesens, «molt vinculats a Ignasi», on es guarden «els únics vestigis físics de l’estada» del futur sant: «dues màrfegues i una banqueta d‘oració que utilitzava a casa d’Agnès Pascual»; també, l’Església del Sagrat Cor de Jesús dels Pares Jesuïtes, on es conserva «l’espasa original d’Ignasi, de la qual a Manresa hi ha una rèplica»; i l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, per a l’autor una «descoberta molt interessant» on, segons la tradició, «hi anava a fer vida eremítica quan estava a Barcelona».
A Manresa i a Montserrat
De Manresa, l’autor posa de relleu la Cova, «una referència obligada, la restaurada capella de Sant Ignasi Malalt, on va ser acollit per la família Amigant, i el Pou de Llum, el punt on Sant Ignasi de Loiola experimentà la cèlebre Exímia Il·lustració del Cardener». De Montserrat, «la portalada romànica de l’antiga església de Santa Maria» i els dos sepulcres renaixentistes, a l’atri, un dels quals segur que va veure Ignasi».
Atret per la figura de Sant Ignasi inicialment per motius professionals, per a Josep Alert parlar d’Ignasi de Loiola és fer-ho d’un personatge «molt modern» que amb «resiliència» (després de ser ferit greument durant el setge de Pamplona, el 1522) i la seva «reinvenció» posterior (acabarà fundant la Companyia de Jesús) fa un gir radical a la seva vida: tothom pot canviar». Viatge per la Catalunya ignasiana segueix l’esperit de la col·lecció Barcelona Cosmòpolis, de la mateixa editorial, i de la qual, Alert ja va signar La Barcelona jueva (2016).
