El tren de la música folk s’atura al Kursaal en un concert teatralitzat

La proposta, amb una acurada escenografia, que inclou projeccions, comença en l’andana d’una estació de tren i narra el viatge d’un grup de músics de carrer i personatges com el cap d’estació que recorren la història del folk anglosaxó i dels seus valors al llarg del segle XX. No obliden, però, l’introductor del folk català, Xesco Boix, la cançó del qual Estima, Estima serveix de porta d’entrada del muntatge. I és que, com remarca Vallespí, d’una banda, «Boix sempre deia que les cançons no eren perquè ell les cantés sinó per poder-les compartir» -clau de l’espectcle- i, de l’altra, el músic, que va morir fa 37 anys, encarna com ningú el perfil folk: «Bici i guitarra a l’esquena. I allà on em porti la vida». També com a l’espectacle i com, en l’escena folk bagenca, han protagonitzat músics com Lluís Atcher o Lluís Pinyot.

Un estil que trenca barreres

Vallespí estarà acompanyat a l’escenari per Laura Jara (veu i castanyoles), Arthur Ibáñez (veu i guitarres), Alèxia Escassi (veu i pandereta), Aldo Visconti (veu, whasboard i bateria) i Quim Bernat a l’harmònica, sintetitzador, flauta travessera, guitarra i saxo. Músics de «rock, de jazz, de musical...» d’edats entre els 20 i els 60 anys que aprofundeixen en la idea «de comunitat i família». Perquè els músics de folk, remarca el director de l’espectacle, «fan de calidoscopi, agafen les inquietuds de la gent, les vesteixen amb lletra i música i les tornen al poble. Fem». Per a Vallespí, «és un dels estils musicals que trenca les barreres entre músics i públic».

L’objectiu és posar a l’abast dels espectadors un recull de clàssics de Peter Seeger, Bob Dylan,, Woody Guthrie, Joan Báez o fins i tot Simon and Garfunkel que «malgrat no ser típicament folk parlen de la poètica d’aquesta època»... «versionats en diferents llengües amb arranjaments de diferents estils com el soul, el reggae o el country. Sempre « des del respecte, mantenint l’esperit que va fer néixer aquestes cançons però enriquint-les a la nostra manera», subratlla Vallespí. «Cançons representatives, que es porten a la pell» com Blowin in the wind (Bob Dylan), Five hundred miles (Hedy West) o Where have all the flowers gone? (Seeger) en versió «swing». Es tracta de fer partícip al públic del «missatge poètic i vital» d’uns temes d’alt voltatge social cercant la bellesa del músic romàntic per excel·lència. Com rebla Vallespí, «la nostra maleta és una funda de guitarra».