El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va impulsar enguany la celebració de l’Any Manuel Cubeles (1920-2017) en commemorar-se el centenari del seu naixement. El motiu principal és retre reconeixement a Manuel Cubeles i Solé, un personatge polièdric i un activista del moviment dels esbarts i la dansa a Catalunya. Fou la seva, una llarga vida al servei de la cultura catalana en diversos àmbits.

Cubeles tenia un caràcter ferm i constant, malgrat les vicissituds viscudes: fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, membre de la Comissió Abat Oliba, cantaire i membre de junta de l’Orfeó Català; i professionalment va ser guionista de ràdio, cap de producció de TVE a Catalunya, col·laborador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i dels cicles de teatre medieval. En relació amb la dansa catalana d’arrel tradicional, Cubeles va ser el director i membre fundador de l’Esbart Verdaguer i l’Esbart Sarrià (1948-1961), membre fundador de l’Obra del Ballet Popular, i col·laborador amb noves coreografies de nombrosos esbarts, com el Sant Martí, Rubí, Santa Tecla, Ciutat Comtal, Sant Genís, Marboleny, entre d’altres.

I com un dels coreògrafs més destacats no podia estar absent de les activitats de l’Esbart Manresà. La seva relació comença l’any 1956, sent en aquell moment el director de l’esbart Vicenç Orriols Espunyes (1925-2004), qui va voler donar un impuls a l’entitat. Així es va ampliar el repertori amb les danses: Ball Pla de Llavaneres, Ball Pla d’Alinyà, La Marsuliana del Pallars, Suite Mallorquina, Els Tornejants i Muixeranga d’Algemesí, La Gallarda del Pou i la Moixiganga de Sitges. Els assajos eren potents i sobretot feia treballar de valent per millorar la posició de braços i peus, que va establir com a base dels punts i passos de dansa tradicional catalana, fent que el canvi fos important.

L’any 1982, sent director de l’esbart Antoni Navarro Herbera, Cubeles va tornar a retrobar l’Esbart Manresà, col·laborant amb el Retaule del Berguedà, la Dansa de Pineda, el Ball de l’Aiguarròs, el Pas de Cortesia i els guions originals de Matança del porc i Festa de Mar. I, especialment, el guió i muntatge musical de La nit de Sant Joan, una de les seves creacions més emblemàtiques, amb la coreografia d’Antoni Navarro, que harmonitzà Manel Camp, instrumentà Josep Padró i la part coral de textos de Mn. Jacint Verdaguer i Josep Carner va ser interpretada per la Coral Eswèrtia, en l’estrena, commemorant el 75è aniversari de l’Esbart Manresà (1986).

El mateix Antoni Navarro, en la celebració del Memorial Vicenç Orriols d’enguany, va remarcar: «Musicalment Cubeles també sabia trobar i donar les indicacions oportunes per dotar de caràcter i d’expressió les melodies, obtenint així uns muntatges musicals extraordinaris, els quals, en la majoria de casos, van ser glossats per la musicòloga Pilar López. En aquesta línia neix també la coreografia Primaveral, la qual parteix d’unes melodies que ell havia emprat per al muntatge de Suite per a una òpera».

Manuel Cubeles, amb el seu entusiasme, transmetia interès per les danses catalanes i el seu significat, per això el seu lema bàsic era «ballem en català», i amb senzillesa i una perspectiva escènica molt personal donava importància als petits detalls de cada dansa, oferint una realització única.

Tant de bo hagi servit aquest Any Cubeles per potenciar, per fer més present i visible, les nostres danses.