Spider-Man: No Way Home és, sense cap mena de dubte, la pel·lícula més esperada de Marvel des de l’esplèndida Avengers: Endgame, fins al punt de batre rècords en entrades anticipades. El motiu? Que, com aquell esplèndid film dels germans Russo, aquest està cridat a iniciar una catarsi que canviarà l’univers expandit de Marvel per sempre més, i l’obrirà a fronts narratius amb els quals els fans fa anys que especulen. En què consisteixen? Doncs en el famós (i ja insinuat en unes quantes ocasions) multiunivers, la porta a cohesionar franquícies que fins ara semblaven alienes a la línia argumental oficial i que permetrà la recuperació de personatges que en el seu dia no van rebre el tracte que mereixien. Això és particularment palès en Spider-man, personatge que ha tingut tres actors diferents en dues dècades i que ara té l’oportunitat de mostrar-se com mai ens havíem imaginat. No hi ha confirmació que hi apareguin Tobey Maguire i Andrew Garfield, però la sola possibilitat ha alimentat durant mesos la promoció d’una pel·lícula que disposa de dues hores i mitja per marcar un abans i un després.

No Way Home reprèn l’acció exactament on la deixava Far From Home, amb Peter Parker descobrint que Misterio ha fet pública la seva identitat secreta i que el món posa cara i nom a un dels seus superherois més populars. Per poder recuperar la seva vida, Peter convenç el Doctor Strange de fer un conjur que provocaria una amnèsia col·lectiva respecte a aquesta dada. Però la cosa surt malament i esquerda la frontera entre universos, i porta el protagonista a haver-se d’enfrontar a enemics d’altres versions d’ell mateix. Entre ells, Green Goblin, Electro i el Doctor Octopus. Peter haurà de treure el millor d’ell mateix per aturar-los, però és que a més haurà de convèncer Strange de no revertir el que ha fet per no tornar a una vida irrespirable.

Dirigida de nou per John Watts, Spider-man: No Way Home és un festival per a iniciats en la matèria que molt probablement generarà tants comentaris i aplaudiments com Endgame, tot i que els riscos del hype poden acabar perjudicant-la més del que realment es mereix. El film té un extraordinari repartiment, encapçalat per Tom Holland, Zendaya, Benedict Cumberbatch, Marisa Tomei, Jamie Foxx, Tony Revolori, J.K. Simmons, Angourie Rice, Jacob Batalon, Jon Favreau, Christopher Cocke, J.B. Smoove, Hannibal Buress, Martin Starr i Alfred Molina. La banda sonora torna a ser del gran Michael Giacchino, però millor no escoltar-la abans de veure la pel·lícula: fer-ho comporta alguns espòilers de pes.