E l cinema ha plasmat en nombroses ocasions la confluència dels escenaris del teatre i de la vida. ¡Qué ruina de función! (Bogdanovich) i En lo más crudo del crudo invierno (Branagh), rodades en els anys noranta, són dues visions emblemàtiques i festives d’aquesta qüestió. El amor en su lugar s’erigeix en una aportació substancial a la filmografia que explora la simbiosi entre un muntatge teatral i el que succeeix darrere els bastidors. El film s’inspira en un episodi verídic: un grup d’artistes jueus representà durant uns quants mesos en un teatre ubicat en el gueto de Varsòvia, a la Segona Guerra Mundial, una comèdia musical escrita per Jerzy Jurandot. L’arrencament és portentós: un llarg pla seqüència en què Stefcia, una de les actrius de la funció, recorre els carrers agitats de la capital polonesa fins arribar al teatre. El llistó creatiu (admirable) no baixa sortosament en la resta de la pel·lícula, una tragèdia romàntica que copsa amb una sensibilitat, corprenedora i esmolada alhora, un oasi de llibertat (i d’amor) en una atmosfera fúnebre i desesperançada (només van sobreviure en el gueto 50.000 persones, d’un total de 400.000, al final de la guerra). Els protagonistes hauran de resoldre un dilema moral extremadament complex, i el final (sorprenent) està a l’altura. Un lirisme esquinçador i estremidor amara una odissea exultant i ombrívola alhora, impecablement construïda i filmada, en què el seu autor, Rodrigo Cortés, ha fet un salt de qualitat impressionant. El cineasta espanyol ja havia signat prèviament títols interessants (com Buried i Concurdante), però ara s’ha despenjat amb una perla vibrant i indispensable. La química perfecta entre la danesa Clara Rugaard (tota una revelació) i l’irlandès Ferdia Walsh-Peelo arrodoneix una funció memorable, una coproducció hispanobritànica parcialment rodada a Manresa.
