Cineclub projecta demà Les dues nits d’ahir, que guanyà la Bisnaga de Plata al millor director i al millor actor a l’edició del 2020 del Festival de Màlaga; també obtingué el premi especial del públic en els Gaudí. Un reconeixement més que just per a una notable òpera prima que, dissortadament, pagà el peatge d’aparèixer en un any especialment difícil per les raons suficientment conegudes. Els treballs de fi de grau de la Universitat Pompeu Fabra han estat especialment fèrtils en els últims sis anys perquè s’han concretat en debuts tan estimulants com Les amigues de l’Àgata, Júlia Ist, Yo la busco, Ojos negros... i Les dues nits d’ahir. Pau Cruanyes i Gerard Vidal, que ja signaren conjuntament el curt Celebració, s’han estrenat en el camp del llarg amb una proposta rodada amb molt pocs mitjans, però extremadament meditada, fruit d’un elaborat treball coral (van poder assajar amb els actors al llarg de gairebé vuit mesos). El film està concebut com una road-movie (pel·lícula de carretera) que segueix les vicissituds de tres amics (Ona, Eric i Marcel) que han robat les cendres del seu company Pol , recentment traspassat, per poder-les llançar al mar. Però els dubtes i les emocions més contradictòries (l’inici d’un dol amb una càrrega inevitable de culpabilitat) convertiran la seva aventura en una odissea, tan amarga com incerta, en què un to inexorablement fúnebre no impedeix la irrupció puntual de l’humor més absurd i xocant. Els joves directors ens sedueixen i emocionen amb un relat naturalista conduït amb un envejable nervi visual, capaç de projectar la intensitat turmentada i agitada dels seus protagonistes. Una bona targeta de presentació perquè les lloables intencions de Cruanyes i Vidal, dos autors novells amb un potencial atractiu, han cristal·litzat en una crònica íntima tan sincera com potent, amb una càmera sensitiva i molt propera als personatges.
