L’escriptora Maria Carme Roca li va aconsellar una novel·la crossover, és a dir, que interessés a adults i a joves. Que trenqués la barrera. I la solsonina M. Dolors Guàrdia –que fa uns quants mesos es va estrenar en la literatura infantil– li va fer cas. El resultat és Una assassina massa jove (Pagès Editors), que arrenca a partir de la mort d’una milionària andorrana i una herència molt cobejada per un bisbe sense escrúpols, el de la Seu d’Urgell, i per una empresària andorrana, Meritxell Albós. Ambició i lluites de poder en unes pàgines que combinen ficció i realitat, suspens, intriga, història (amb el relat dels comtes d’Urgell, una idea insinuada per l’exalcalde de Solsona David Rodríguez a l’autora) en una obra que torna a fer de Solsona i dels solsonins protagonistes ben reals. Alguns amb noms i cognoms. I amb una estructura pensada clarament, explica Guàrdia, perquè en especial el lector més jove pugui «obviar» o triar deixar de llegir la part que no l’interessi. Segurament, diu, la «històrica». Qui ha estat més de vint-i-cinc anys exercint de professora d’institut i treballant amb adolescents busca que el lector quedi «enganxat» a la trama. I sap com és de fàcil la desconnexió.

Autora de més d’una desena de llibres de diferents gèneres, Una assassina massa jove ja estava acabada quan va esclatar la pandèmia, però ha retardat fins ara la seva sortida al mercat. Guàrdia, columnista d’aquest diari i membre del col·lectiu Lola Palau, la presenta avui, a les 6 de la tarda, a la biblioteca Carles Morató en un acte organitzat per Òmnium Solsonès. La presentació l’obrirà la cantant Júlia Xandri i l’autora estarà acompanyada de mossèn Enric Bartrina i de Carles Freixes, director del Museu de Solsona, que conduirà l’acte. El mestre solsoní Ramon Segués llegirà fragments del llibre.

Guàrdia explica que, fins ara, les seves novel·les les havien protagonitzat personatges femenins «íntegres», i que volia canviar de registre: «Volia crear un personatge femení dolent que, amb les seves accions, generés situacions i arrossegués altres personatges per la seva conducta». Ella és aquesta empresària andorrana i al seu voltant el lector trobarà una adolescent que patirà les seves males pràctiques, un bisbe de la Seu d’Urgell i un de Solsona, un pastor convertit en mestre formatger, un director de The Cloisters de Nova York... i una trama que arrela entre el passat i el present amb la història dels comtes d’Urgell i d’unes amigues d’un club de lectura. Les de l’autora, la Conxita, la Pepita, la Carme, la Dolors, l’Àngels, la Guillermina... Real i, sobretot, «versemblant». També hi treu el cap l’antic director del museu solsoní, Jaume Bernades, el picapedrer Maties Ribalta, l’empresari de Sant Julià de Lòria Albert Casals... i el bisbe emèrit de Solsona, Xavier Novell (en aquest cas sense nom, com el de la Seu), abans del serial dels darrers mesos. «Reconec que el volia com a personatge pèrfid i malvat, però quan el vaig conèixer vam tenir una agradable conversa i vaig decidir que el dolent seria el bisbe de la Seu», riu. Els personatges són «importants» en la seva escriptura i prova de fer-los «rodons», el contrari de «plans». És per això, apunta, que a la novel·la tenen dos noms perquè «tots tenim una personalitat diversa encara que la maldat et rondi». Les persones som complexes «i els personatges també ho han de ser». Perquè encara que sigui ficció, aquesta no és només blanca o negra.

Una solsonina d’adopció a qui li apassiona escriure

M. Dolors Guàrdia, nascuda a Balaguer però solsonina d’adopció des del 1986, va començar a publicar el 2001 amb Ningú en té la culpa? Ha conreat la novel·la històrica amb, per exemple, La vescomtessa dissortada (2015), la vida d’una noble vinculada a Solsona, i ha palesat la duresa de la fibromiàlgia que pateix a Diagnóstico invalidez (2006), que, afirma, «em va servir molt com a teràpia». A Guàrdia li apassiona escriure, i el millor elogi que li poden fer, a banda d’atrapar el lector amb la història, és que li diguin que el llibre està «ben escrit». Dirigeix un club de lectura de fa 15 anys i parlar de Solsona en les seves obres és, per a ella, «posar un granet de sorra per aquesta ciutat que estimo». Guàrdia col·labora a Regió7 amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès, i signa el blog «Paraules des de Solsona».