La història d’Isao. Mestre jardiner l’ha explicada molts cops Joan Rojo a dalt dels tatamis. És mestre de judo al Club de Judo Santpedor; tot i que toca altres tecles, com fer de clown i narrador de contes. Des de fa molts anys es coneixen amb en Quim Moya, artista especialitzat en pintura ràpida, que ha actuat arreu del món, i que és impulsor de l’Alberg de Cultura Cal Gras d’Avinyó. Precisament en aquest espai, Rojo va explicar, fa molts anys, el conte inspirat en la tradició oral japonesa. Va ser durant una trobada d’il·lustradors, i l’objectiu era que cadascú dibuixés la història en el seu estil. «Per part meva, això va quedar en l’oblit, però el cas és que el Joan es va quedar amb alguns dels dibuixos», explica Moya.

Isao. Mestre jardiner va retornar a la vida de Moya el juny passat. La idea de Rojo era publicar el conte, i volia que l’il·lustrés l’artista. «Em va enganxar en un moment molt complicat, perquè estava molt enfeinat. Mig en broma, diem que benaurada la covid que em va tancar deu dies a casa: així em vaig posar a treballar en els dibuixos i vaig gaudir del procés. Va ser molt orgànic, i després vam trobar ràpidament la confiança de la Parcir per editar el llibre que ara ja tenim entre les mans». Així s’estrenen com a autors.

I el cas és que Moya ha fet unes il·lustracions que poc tenen a veure amb la seva obra habitual. En la presentació del conte que es va fer aquesta setmana a la llibreria Parcir, «el meu professor de dibuix, Gabriel Villegas, va quedar en xoc». En aquesta feina ha treballat la tinta amb la tècnica japonesa: «Però ells hi dediquen anys i jo soc més inconscient. He fet molt treball de taca i de traç, i el color l’he variat digitalment. I també hi he integrat els meus personatges».

Moya ha deixat joc a la imaginació per a un conte per al qual Rojo es va inventar el personatge d’un jardiner savi, que té molts anys d’ofici, però a qui encara li queda una cosa per descobrir. L’aprenentatge i com el comparteix convida a gaudir de la natura. «És un conte per a l’infant que tots portem a dins», apunta Moya.