El nom de Matthew Vaughn s’associava al de Guy Ritchie, ja que era un dels principals productors de les seves pel·lícules, fins que es va decidir a fer el salt a la direcció. Aleshores el món va descobrir un talent indiscutible, especialment a l’hora de renovar gèneres molt recurrents, en què sempre aconseguia imprimir el seu segell. Va passar amb Layer Cake, el seu debut i un dels millors papers de Daniel Craig; amb Kick Ass, enlluernadora adaptació d’un còmic; amb X-Men: Primera Generación, encara avui la millor aproximació que s’ha fet a aquests personatges; i amb Kingsman, segurament el seu millor treball i una actualització dinàmica i enginyosa del cinema clàssic d’espies.

Va ser un èxit arreu del món, fins al punt de projectar el nom de Taron Egerton a l’estrellat, però la seva seqüela no va generar la mateixa unanimitat entre crítica i públic. Va funcionar raonablement bé a les taquilles i tenia moments impagables (sobretot tot el que tenia a veure amb els Kingsman americans), però és cert que no tenia la mateixa cohesió narrativa i perdia massa temps en subtrames poc atractives i massa previsibles. Potser per això Vaughn tanca la trilogia viatjant als orígens dels personatges, també basats en un còmic, i reinterpretant de passada el seu llenguatge audiovisual.

Així, The King’s Man: la primera misión és una preqüela des del punt de vista narratiu, però a diferència de les seves predecessores prefereix ser més una posada al dia del cinema bèl·lic que no un film d’acció passat de revolucions. La història comença quan les ments més malvades del planeta, dirigides pel sinistre Rasputin, decideixen fer equip per crear la guerra definitiva, la que canviarà les regles del joc i sotmetrà les societats futures als seus designis. Per aturar-los, uns pocs soldats creen una agència secreta per dur a terme aquelles missions que ningú s’atreviria a acceptar. El problema és que tenen poc temps per aturar un pla que ha començat a fracturar l’estabilitat mundial.

Més tradicional que les dues primeres entregues però més sòlida narrativament que la segona, The King’s Man: la primera misión brilla de nou per les seves escenes d’acció (Vaughn és, ras i curt, un dels directors que millor planifica i executa coreografies del cinema contemporani), per les referències al que sabem que acabarà passant amb els personatges i per un magnífic repartiment que inclou Harris Dickinson, Ralph Fiennes, Aaron Taylor-Johnson, Charles Dance, Daniel Brühl, Gemma Arterton, Djimon Hounsou, Matthew Goode, Stanley Tucci, Tom Hollander, Rhys Ifans, Alison Steadman i Alexandra Maria Lara.