Cineclub projecta aquest diumenge Mandíbulas, una de les sensacions de Sitges 2020 (va guanyar el premi al millor actor), on fou elogiada igualment per la crítica i el públic. Els protagonistes, Jean-Gab i Manu, són dos éssers maldestres que sobreviuen amb accions il·legals de poca volada. La seva precària existència dona, però, un gir de 180 graus quan roben un cotxe i troben en el seu maleter… una mosca gegantina. El seu objectiu serà ensinistrar l’insecte per poder perpetrar un gran cop…

Segur que pensareu que aquesta premissa argumental és tan embogida com impossible. Però el seu director, Quentin Dupieux, és un apassionat dels desafiaments més eixelebrats -recordeu la seva sonada opera prima, Rubber (2010), sobre una roda assassina…- i ens torna a sorprendre i convèncer amb una proposta singularíssima que no degenera cap l’acudit dolent. El seu tercer llargmetratge s’alça com un encreuament hilarant, extravagant i demencial de les buddy movies (films de col·legues) i de les fantasies conduïdes per criatures excepcionals (un subgènere amb una llarga i brillant tradició que ens ha proporcionat clàssics com Tarántula (1955) i Tiburón (1975), entre altres). Una comèdia surreal i delirant que el realitzador francès plasma amb un enginy i una desimboltura que funcionen amb una seguretat i una coherència incomprensibles. I a més a més, podrem gaudir d’una composició pletòrica de l’Adèle Exarchopoulos (revelada a La vida de Adèle), que exhibeix una faceta còmica impagable. Un cant a l’amistat, una qüestió més que suada, que adopta en aquesta ocasió un enfocament insospitat, sucós i deliciosament friki. Si sou amants de les rareses inclassificables i amb pedigrí… Mandíbulas és, indubtablement, la vostra pel·lícula.