El reconegut arquitecte Ricardo Bofill, un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts internacionalment, va morir ahir als 82 anys. La seva mort va provocar mostres de condol del món de l’arquitectura, la política i la cultura, entre elles la del president de la Generalitat per a qui «el seu llegat serà sempre recordat dins i fora del país». Nascut a Barcelona el 1939, Bofill es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que el va nomenar doctor honoris causa el setembre passat. Bofill va impulsar un miler de projectes en una quarantena de països, des dels habitatges socials fins a l’Hotel Vela, el TNC o la terminal 1 de l’aeroport, el parc Manzanares de Madrid, la seu corporativa de Shieido Ginza o la de Cartier a París. El comiat públic es farà el 26 i 27 de gener al seu estudi, el Taller d’Arquitectura, on amics i admiradors podran retre-li homenatge.
En plena dictadura, Bofill va ser expulsat el 1957 de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura per ser militant del PSUC. Es va graduar a la Universitat de Ginebra i el 1963 va fundar el Taller d’Arquitectura amb un equip multidisciplinari format per professionals com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo i l’economista Julia Romea. Els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, dirigeixen l’oficina des de fa anys. Actualment, hi treballen més de cent professionals de trenta nacionalitats. Durant la seva trajectòria, Bofill va ser guardonat amb la creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Arquitectura Prize, l’honoris causa per les universitats d’Hamburg i Metz; l’Ordre des Arts et des Lettres de París; l’Académie Internationale Philosophie de l’Art de Berna o l’American Society of Interior Designers de Nova York.
