Quan Joe Di Pietro i Jimmy Roberts van escriure i van tenir enllestit el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré (1996) segur que no van preveure que fos un dels majors èxits de la cartellera de Broadway, però va estar 12 anys omplint la platea i va oferir més de 5.000 funcions. Quan els manresans del Grup Escènic Nostra Llar del Poble Nou van decidir interpretar el text (a la tardor a la sala d’actes de la Parròquia de Sant Josep) sabien que el valor de l’obra els obria les portes a l’aplaudiment, però desconeixien les dificultats que la pandèmia els posaria al davant, i ara assaboreixen el gust de l’èxit perquè, malgrat els problemes que s’han trobat en el camí, la posada en escena ha estat d’un molt alt nivell. Dinàmica, divertida, emocionant, polifacètica. Amb molta professionalitat. Aquesta setmana van fer dues funcions al Kursaal i l’equip va recollir un bon grapat d’aplaudiments. Dijous, amb públic dempeus.
T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré és una comèdia de situacions, una successió d’històries amb parelles diferents que retraten el dia a dia de la societat i amb una actualització pel que fa als estereotips heterosexuals de l’original. La proposta de Nostra llar és un treball que hi ha afegit la complexitat interpretativa, perquè aquesta paleta de situacions es resol, només, amb quatre actors, Sònia Catot, Cristina Barbero, Guillem Cirera i Jordi Gener, que fan pràcticament tots els papers de l’auca. De fills, de pares, de joves, de grans, d’esportistes, de monges, de capellans o de parella de nuvis, d’espavilats o de babaus. I d’aquesta exigent tempesta de papers en surten amb molt bona nota. La direcció escènica la signa el mateix Jordi Gener, la coreogràfica, l’actor i ballarí -ara també cantant- Guillem Cirera, i la vocal, Eli Paulet. I la cirereta final del producte és aquell piano de cua situat en un racó de l’escenari, pràcticament imperceptible, però des d’on el pianista i compositor David Martell omple de música l’espectacle.
