Guillermo del Toro es va fer un nom gràcies a la seva capacitat per mirar als nostres racons més obscurs i sinistres, sempre poblats de bèsties fantàstiques que es mouen entre les fronteres de la lògica i la percepció. Per tant, no és gens estrany que s’hagi bolcat en una nova adaptació d’El callejón de las almas perdidas, una novel·la de William Lindsay Gresham que ja va ser portada al cinema el 1947 per Edmund Goulding amb el gran Tyrone Power de protagonista.

Que el cineasta mexicà se l’ha pres com un projecte molt personal es nota en nombrosos aspectes de la pel·lícula. Així, ha aprofitat passatges del llibre que a la versió de Goulding estaven més comprimits o directament obviats (de fet, el nou film dura 40 minuts més que el seu predecessor), ha portat els conceptes fonamentals del text al seu terreny i l’ha convertit en el més semblant a un malson noir ple de detalls perversos; i potser aquí no tenim les aparicions sobrenaturals dels seus anteriors treballs però també hi parla de monstres, uns monstres molt tangibles que sovint tenim més a prop del que ens pensem. A Estats Units no ha acabat de funcionar com s’esperava a les taquilles (sobretot perquè tenia molta competència), però fa pinta que la trajectòria europea que comença ara farà justícia als seus nombrosos mèrits.

'El callejón de las almas perdidas' és, en essència, una història de perdedors que, en l’afany de guanyar alguna cosa, acaben corrompent la seva ànima de manera irreversible. El protagonista, Stanton Carlisle, és un vividor que ha aconseguit sempre aixecar el cap perquè té el do de la paraula i una capacitat desarmant per manipular la gent. És així com es construeix una màscara social que el permet anar xuclant recursos aliens com un vampir. Quan coneix la pitonissa Lilith Ritter, aviat s’adona que comparteixen unes quantes habilitats i, especialment, una ambició desmesurada. Plegats utilitzen el seu do per estafar milionaris, però Stanton no triga a descobrir que la dona és encara més perillosa que ell. Dotada d’unes atmosferes tan tèrboles com hipnòtiques, El callejón de las almas perdidas destaca per la seva impecable posada en escena (és, segurament, la pel·lícula més treballada de Del Toro) i un esplèndid repartiment encapçalat per Bradley Cooper, Cate Blanchett, Rooney Mara, Toni Collette, Ron Perlman (un dels actors recurrents de la filmografia del director), Richard Jenkins, Mark Povinelli, David Strathairn, Holt McCallany, Jim Beaver, Mary Steenburgen, Paul Anderson, Lara Jean Chorostecki, Clifton Collins Jr., Tim Blake Nelson i el gran Willem Dafoe.