A punt per commemorar el centenari, el 2 de febrer, de la publicació de la novel·la més trencadora del segle XX, l’Ulisses de James Joyce, Regió7 presentarà demà un ampli reportatge en què es desvelaran tots els detalls de la connexió manresana amb l’obra. No és un fet desconegut, però ha estat sobretot publicitat en cercles acadèmics, que la primera traducció al català de la novel·la de Joyce la va fer un manresà: Joan Francesc Vidal Jové. I que la versió encara està per publicar. Al darrere d’aquesta heroica traducció hi ha una llarga peripècia humana, editorial i d’investigació acadèmica, de la qual donarà compte el reportatge que demà dissabte es publicarà a la Revista.

James Joyce (Dublín, 1882-Zuric, 1941) va veure publicat l’Ulisses a París el 2 de febrer del 1922 després de set anys de redacció d’un text que canviaria per sempre la manera de llegir i d’escriure literatura. La novel·la, plena d’anticlericalismes, obscenitats i llenguatge sexual, narra una jornada a Dublín (el 16 de juny del 1904) de tres personatges: l’agent de publicitat Leopold Bloom, la seva dona Molly i l’aspirant a escriptor Stephen Dedalus.

Joyce va convertir aquesta epopeia quotidiana, en la qual la ciutat de Dublín es desplega com un protagonista més, en un brillant exercici d’experimentació literària, en què juga amb els estils i aplica fins a les darreres conseqüències l’anomenat flux de consciència. L’obra, que és plena de referències sovint velades a la història d’Irlanda, la seva cultura popular i la seva literatura, així com als grans clàssics, esdevé tot un laberint per al lector i, especialment, per al traductor.

En català fins ara hi ha dues versions: la de Joaquim Mallafrè, del 1981, i la del solsoní Carles Llorach-Freixes, del 2018. Queda pendent de publicar la primera traducció al català, que, de retruc, és la primera traducció de l’Ulisses a l’Estat: la del manresà, del qual demà Regió7 explicarà tots els detalls.