Set artistes que van formar part del Grup 13 es van retrobar ahir a la tarda a la Casa Lluvià de Manresa en l’acte inaugural de l’exposició que ret homenatge al col·lectiu pictòric que durant vint anys, del 1988 al 2008, va dinamitzar la vida cultural de la ciutat. El treball d’investigació d’un quartet d’estudiants universitaris dirigit pel professor Ovidi Cobacho –i constituïts com a Grup de Recerca Humanística de Proximitat de Cal Gravat– ha permès recuperar la memòria del grup i fer amb l’Ajuntament una mostra, oberta al públic fins al 12 de febrer, que presenta una obra de cadascun dels 21 pintors que el van nodrir.

«Manresa va ser durant el segle XX una ciutat molt rica en colles i grups artístics», va comentar Cobacho, docent i coordinador del grup integrat pels exalumnes de l’institut de Cal Gravat Laia Alsina, Alba Quirós, Òscar Casado i Marta Puig. El seu primer projecte aprofundeix en la trajectòria d’un grup d’amics que es trobaven per fer tertúlia a la sastreria del pintor Joan Jubert al carrer Nou i que el 1987 van muntar una mostra en homenatge a l’amfitrió, que havia traspassat l’any abans. L’experiència els va engrescar a constituir-se com a Grup 13 i van muntar 14 exposicions a Manresa, Navarcles, Sant Fruitós i Solsona.

«En Jubert era un home simpàtic i molt obert», recordava ahir Maurici Pla (Manresa, 1940), autor de l’aquarel·la que mostra els fundadors del grup i que va atreure moltes mirades. «Un amic, en Julià Vilellas, la va portar a un concurs a Beziers (França) on hi havia mil pintors i va ser premiada, fins i tot va sortir en una revista», rememorava: «Després la vaig exposar a la Montserrat Gallery de Nova York, el preu era de 300.000 pessetes i se la va quedar un amic que va pagar els 6.200 dòlars que costava la mostra. Em va dir que un dia aniria al Museu de Manresa i la donaria. I així ho va fer».

Isabel Vila (Santpedor, 1950) té un excel·lent record de l’etapa de Salvador Clotet al Cercle Artístic de Manresa i va ser ell qui va proposar al Grup 13 que la incorporessin. «Ens muntàvem nosaltres les exposicions, ens reuníem al Mesón, i a través del Cercle vaig conèixer els pintors de l’època», explicava ahir l’única dona que ha format part del col·lectiu: «Jo era molt jove, m’estava obrint pas en el món de la pintura. A Manresa, aleshores, hi havia un ambient pictòric molt viu, molt fort, i en van sortir molts pintors».