El vestíbul de l’espai cultural de la Fàbrica Vella de Sallent recordava, ahir, Jordi Fàbregas, músic i activista que va ser clau en la recuperació de la cultura popular, i que va morir el 20 de gener de l’any passat a l’edat de 69 anys.
Va ser un acte curt, senzill i íntim, en què la música, la dansa i la tradició van ser les peces protagonistes. Ara bé, l’alegria, tant amb la música com amb l’actitud dels assistents, va ser l’emoció predominant.
Les diverses interpretacions es van fer al fons del vestíbul, en un petit espai on els artistes s’anaven intercalant. Estaven a la mateixa altura que el públic, que va estar a peu dret al voltant de l’escenari improvisat durant la mitja hora que va durar tot l’esdeveniment.
L’homenatge va començar amb una dansa a càrrec de l’Esbart Vila Sallent. Va constar d’un ball popular interpretat per una ballarina i acompanyat de dues flautes travesseres. A continuació, Eloi Escudé va tocar una peça amb l’acordió. Era una actuació que hauria d’haver fet conjuntament amb Roger Andorrà, també músic sallentí, però aquest finalment no va poder assistir-hi a causa de la covid.
De fet, tot el programa es va haver de modificar per altres baixes pel virus: la ballarina, que inicialment havia de ser una altra, la baixa d’Andorrà i, finalment, hi havia previst un ball de gegants que no es va poder fer per manca d’efectius. Aquesta part va ser substituïda per la interpretació de tres temes al so de la gralla al costat dels gegants, estàtics.
La guitarra dels records
A sobre d’una taula hi havia una guitarra feta de cartró. La tercera representació de l’acte va ser el recital d’un poema de Miquel Martí Pol que Fàbregas va musicar. Era el tema Com hauria estat bell. Primer es va recitar el poema original i, a continuació, va sonar la cançó amb la veu de Jordi Fàbregas inundant tot l’espai de la Fàbrica Vella de Sallent. Va ser en aquest moment quan va entrar en joc la guitarra.
Quan va començar la música, tots els assistents es van acostar a unes taules del voltant de la sala on hi havia papers i bolígrafs per escriure algun record, desig o dedicatòria per al músic i compositor sallentí. Totes aquestes notes s’haurien d’enganxar, després, a aquesta guitarra feta de cartró.
La guitarra no quedarà exposada en aquella sala, sinó que es lliurarà, en els propers dies, a Lola Capdevila, vídua de Jordi Fàbregas. L’acte va acabar amb la interpretació col·lectiva entre músics i assistents de l’himne Som de Sallent, seguit d’un «Amunt i crits», lema habitual de Fàbregas.
