Cineclub projecta avui Annette. Jean-Luc Godard, el geni que revolucionà el cinema modern, ha impulsat una legió de fills artístics. Un dels més brillants i personals és, indiscutiblement, Leos Carax. Amb només sis llargmetratges en trenta-set anys, aquest creador francès ha esdevingut un cineasta major i imprescindible. Alguns dels fragments antològics de la seva filmografia són esplendorosament musicals (el ball icònic de Denis Lavant a Mala Sangre, amb el Modern Love, de David Bowie; la veu de Kyle Minogue, a Holy Motors), i per això és totalment conseqüent que l’última pel·lícula de l’autor de Pola X, Annette, pertanyi al gènere musical. El film comença com una singular i apassionada història d’amor entre dues figures populars aparentment irreconciliables: Ann, una cantant d’òpera, i Henry, un comediant iconoclasta. Una gosadia creativa il·limitada i una inventiva exuberant han confluït magistralment en una òpera rock dotada d’una personalitat tan única com poderosa. La prodigiosa i sorprenent arrencada (un pla seqüència impressionant) ja ens indica que som davant d’una joia enlluernant i inclassificable que ens submergeix en unes atmosferes fascinants i oníriques amb un magnetisme irresistible. Carax ens sedueix i alhora ens colpeja amb una fantasia vibrant i encisadora. Leos és un gran romàntic, com el mestre Godard, i el seu grandiós i subjugant son/malson destil·la un lirisme exultant que anirà lliscant a poc a poc cap a la tragèdia més desoladora. La simbiosi portentosa entre el realitzador gal i el grup Sparks (no només han compost la banda sonora, sinó que també signen el guió) ha donat com a resultat final un musical bell, estrany i hipnòtic que esclata com una de les experiències cinematogràfiques més adorables, superbes i extraordinàries dels últims temps.