Ha treballat tota la vida a Endesa, però d'ençà que va jubilar-se, ha canviat l'oficina per la càmera. És una de les estrelles d'El Rincon de Giorgio, el canal de YouTube del manresà Jordi Wild, que compta amb 10,3 milions de subscriptors. A The Wild Project, el podcast del bagenc recentment guardonat pels premis Esland per a streamers, també hi apareix. No ho fa com a Jordi Carrillo (Manresa, 1953), ni com a pare d'en Jordi Wild, sinó com a Papa Giorgio, un personatge divertit i fresc. S'enfronta a qualsevol dels reptes que li proposa el seu fill, ja sigui tastar plats d'arreu del món o aprendre nous idiomes. La seva espontaneïtat l'ha fet guanyar l'afecte de molts, sobretot a les xarxes socials, on té 170.000 seguidors a Twitter i 221.000 a Instagram.
El personatge, Papa Giorgio, i la persona, Jordi Carrillo, s'assemblen?
No. Papa Giorgio es va crear arran del perfil de YouTube del meu fill. Jo soc una persona alegre, evidentment, però no vaig dient naur o altres expressions similars quan parlo habitualment. Quan faig un vídeo o un podcast sempre interpreto el personatge per donar-li una mica de vida.
Vostè és el mateix d'ençà que va començar a encarnar aquest personatge?
Sí, sí. Entenc que sobta, sobretot a la gent jove, que una persona de la meva edat es dediqui a fer vídeos i tingui tants seguidors a les xarxes socials. Tanmateix, considero que toco de peus a terra i continuo sent la mateixa persona.
Com va ser el primer contacte amb YouTube?
Jo tenia 60 anys i en Jordi em va dir que havíem de fer un joc i no sé què. Jo li vaig dir: "Escolta fill, jo sé com funciona aquest món i ens prendran per bojos". Vaig pensar que la gent se sorprendria en veure una persona de la meva edat fent continguts així, però va funcionar.
Com va construir el Papa Giorgio?
Va ser espontani. La veritat que no coneixia ni YouTube, ni Twitter ni Instagram. No en tenia ni idea. El primer vídeo va ser un joc que em va proposar en Jordi. Amb el temps vaig anar ideant algunes de les frases que ja s'han convertit en recurrents com queridos Internautas, corazones míos, amores de mi vida, os llevo in my country. Sempre faig servir aquesta als inicis dels vídeos. Em considero molt imaginatiu.
Com es prepara per gravar un vídeo?
El meu fill m'explica la temàtica i jo m'espavilo. No em faig apunts. Faig el que em demana. Em deixa llibertat per dir el que em sembli. No hi ha guió ni cap imposició per part seva. I m'ho passo bé. No he tingut mai la sensació de fer el ridícul.
En algun moment s'ha plantejat obrir un canal en solitari?
M'ho han comentat més d'un cop. Molta gent pensa que triomfaria, però jo no em guanyo la vida amb això i no vull tenir obligacions. Tampoc puc fer-li la competència al meu fill. Ell és la persona que em va donar l'oportunitat de que milions de persones em coneguessin. A banda, hauria de demanar-li que m'ajudés a editar els vídeos, entre altres aspectes. Prefereixo aparèixer de tant en tant els seus vídeos i podcasts.
Com valora l'equip que forma amb el seu fill?
A part de ser pare i fill, en Jordi i jo som amics. Ens compenetrem molt bé. Només ens cal una mirada per dir-nos alguna cosa. Quan estem gravant, em mira i riu, ja sé per on va. Ens ho passem bé i fem que la gent es diverteixi. Això és important en un context com l'actual. Això és l'única cosa que m'importa, no vull més fama. No necessito res més.
L'hem vist aprenent idiomes, reaccionant a productes d'altres països i parlant-nos sobre la seva vida, entre altres. Quina mena de vídeo prefereix fer?
Sempre m'ha agradat fer vídeos tastant aliments exòtics. Que ningú s'enfadi, però la cuina xinesa i tailandesa, per exemple, no m'agraden. Tanmateix, el fet de tastar-los davant la càmera i mostrar la teva reacció a tothom és divertit. De tota manera, penso que s'ha de variar a l'hora de crear continguts. Cal renovar el format i innovar. Qui s'encalla, s'enfonsa.
A Internet té molts seguidors, tanmateix la gent el para pel carrer quan va per Manresa?
Sempre porto gorra, mascareta i ulleres fosques i costa que la gent em reconegui. Quan més em paren és quan vaig amb el Jordi. A mi m'aturen esporàdicament, no estic atabalat al respecte.
Li ha costat entendre les plataformes que fa servir, com són Twitter o Instagram?
El Jordi em va explicar com funcionen, ja que abans no les coneixia. Ell me les va instal·lar i jo he après a fer-les servir amb el temps. Al principi, molta gent pensava que el meu fill em feia les publicacions a les xarxes socials. Però si compares un tuit seu amb un dels meus són molt diferents. Només cal veure les expressions que faig servir, com mai gutnes o las abuelas me persiguen. Seria absurd. És cert, però, que el meu fill em diu que escric massa. Omplo tots els caràcters amb emoticones o com puc.
Anomena els seus seguidors Internautas i s'evidencia que vol mostrar quotidianitat a les xarxes. Quina importància li dona a aquestes persones?
M'agrada bromejar, anomenar-los Internautas i parlar amb ells com si ens coneguéssim. Hi ha molt bona relació. De fet, sempre estem de broma. A vegades m'expliquen la seva vida. Per exemple, fa poc, una persona em deia que l'havia deixat la xicota. Amb humor li vaig dir que el meu perfil no és un consultori, que jo ja de xicotes no controlo. Fa molts anys que estic casat, aquestes coses ja no són de la meva època.
Com veu la gent que el coneix de tota la vida el seu perfil de youtuber?
Riuen molt. No faig mal a ningú. És cert que al començament era més complicat d'entendre, però mai han tingut cap problema. De fet, consumeixen aquests continguts.
Com li ha canviat la vida des del seu primer treball fins ara?
En la part personal, no gaire. Ets més conegut i això et dona certa satisfacció, tanmateix el meu caràcter continua sent el mateix. Tinc clar que l'etapa de youtuber és passatgera. No m'ha influït, soc el Jordi de tota la vida.
Quina perspectiva de futur té?
Aquest any segur que continuo. L'any vinent ja veurem. Ho faré fins que vegi que tinc la capacitat per fer-ho bé. Evidentment, no ho allargaré fins als 80. Penso que en un parell d'anys potser ho deixo córrer. Tornaré a la meva vida i no em generarà cap trauma, això t'ho puc assegurar.
