David Pintó, ajudant de direcció de Bye Bye Monstre: «L’espectacle ajuda a mirar-nos als ulls»

El manresà David Pintó, que participa en l’espectacle com a dramaturg i com a ajudant de direcció, assenyala que Bye Bye Monstre «és un bàlsam durant la pandèmia, però no té una caducitat propera perquè és un homenatge a nosaltres mateixos. Amb la seva forma poètica, ajuda a que la gent s’agafi de les mans i es miri als ulls, i pensi que d’un fet tant surrealista com el confinament ara en podem riure».

Pintó destaca que l’èxit del musical, la primera incursió que fa Dagoll Dagom per adreçar-se al públic de 5 a 10 anys, rau en que «una sèrie de felices coincidències que han estat essencials perquè l’espectacle brilli de la manera que ho fa». L’espurna se li va encendre a Anna Rosa Cisquella, que en ple confinament, a Alp, va proposar un concurs de relats a l’empresa TMB, «basant-se en Els tres porquets i el llop, que era una metàfora del que ens tancava a casa». I es comprometia a fer un espectacle amb el conte guanyador. Se’n van premiar tres, «i són en l’ADN de l’espectacle», però la reconeguda productora dels espectacles de Dagoll Dagom, que s’estrena en la direcció amb aquest projecte, va tenir clar que «necessitàvem un dramaturg experimentat, i aquí entra en joc en Marc Artigau, un còmplice potent». I ho corrobora el fet que Artigau va tenir aquest Nadal cinc muntatges a la cartellera.

Però Pintó va enumerant complicitats: per connectar amb el públic infantil es va fitxar Dàmaris Gelabert, que de seguida es va fer càrrec de les cançons; i el seu marit, Àlex Martínez, que ja havia col·laborat amb Dagoll Dagom a Poe, un conte musical de por (2002), «ha fet una banda sonora brutal». L’escenografia, «que tothom retrata», és obra d’Albert Pascual Pascu, de Santa Maria de Montbui: «ha sabut sintetitzar l’esperit de l’espectacle amb els fulls de llibreta en blanc que omple la nena protagonista tancada a casa, perquè el seu refugi és escriure un diari, que, al final, serà la clau que l’ajuda a guanyar l’aventura». La il·lustració és de l’esparreguerina Marta Puig, Lyona, que també signa el videoclip de la cançó principal, en el qual el manresà fa d’actor... com a planta. I no passa desapercebut enfundat amb malles verdes: «m’apunto a un bombardeig!».

En l’èxit de Bye Bye Monstre, Pintó també apunta als actors, «que són brutals». La protagonista, la Berta, se la reparteixen entre Martina Garcia, Violeta Marín i Vinyet Morral, els pares són Alba Florejachs i Albert Triola, i el germà hiperactiu és Marc Soler (Maremar). Tots es van arremangar per afrontar les coreografies «atrevides» de Lluc Fruitós (Brodas Bros). I els avis, «que surten en vídeo i la gent es pixa de riure», són Pep Cruz i Teresa Vallicrosa.

I, així, ja des de la preestrena a Rubí, el manresà va copsar que la reacció del públic «és com un tsunami. Tant els grans com els menuts cauen en la història, participen i s’emocionen. L’Anna Rosa volia que hi hagués un punt de realisme màgic, que Dagoll Dagom ja va tastar amb Antaviana de Pere Calders. I això fa que la gent no es quedi amb l’evident, i surti entusiasmada».

I mentre Bye, Bye Monstre fa via, Pintó no para: estrenarà El Mesies d’Albert Guinovart, que el 5 de juny passarà per Manresa; ha escrit la cantata Vet-ho aquí per al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; i, amb Óscar Peñarroya, signa De l’òpera al musical per al Fem òpera! del Servei Educatiu del Kursaal.