Una llum tènue de color verd il·luminava, ahir al vespre, la sala gran del Teatre Kursaal. A l’escenari, com si es tractés d’un estudi de gravació, instruments de tota mena repartits: guitarres, piano, teclat, flautes i d’altres de vent, percussió i corda. En total n’hi havia més d’una desena, que ja auguraven una vetllada de sons desconeguts i molt diversos.

Comença la funció. Encara faltava un instrument, el principal. Era la veu del músic solsoní Roger Mas, que en entonar la primera nota ja va sumir tot el públic en una mena de calma hipnòtica, que només es va trencar amb les petites dosis d’humor i distensió que el músic brindava entre cançó i cançó.

Roger Mas va passar per la capital del Bages per presentar el seu darrer disc, “Totes les Flors”. És el seu 11è projecte i l’estrena en plena celebració dels 25 anys sobre els escenaris amb aquesta publicació de 10 cançons noves i pròpies, que va anar combinant amb d’altres que ja l’acompanyen al llarg d’aquest quart de segle.

Una anècdota per cada cançó

Les cançons de Roger Mas són diferents de la resta del panorama musical català. Això és així, entre altres coses, per la importància que el vocalista dona als seus tres acompanyants, que fan que la música, més enllà de la veu, sigui la gran protagonista dels seus espectacles. Així, per exemple, la multiinstrumentista Míriam Encinas - que ha estat incorporada aquest darrer any-, aporta gran part de l’aura especial que el grup de Mas va oferir ahir al teatre manresà. Per cada cançó podia arribar a tocar fins a tres instruments poc convencionals, que donaven aires exòtics a la veu càlida del solsoní.

Però això no és tot. La música de Roger Mas també és única per la història que hi té a darrere. Cada cançó té la seva explicació, la seva anècdota, que ell mateix anava explicant. D’aquesta manera, el públic no només gaudia de la sonoritat de cada tema, sinó que també podia viure l’experiència al complet podent entendre la lletra o imaginant-se la historieta que el músic havia narrat just abans de començar.

Per exemple, la cançó “Mort, qui t’ha mort?”, inclosa en el seu darrer disc. Va explicar que, aquesta frase és una fórmula de l’Andorra medieval per la qual, quan algú moria en estranyes circumstàncies i calia fer l’aixecament judicial del cadàver, el batlle i el pregoner de la parròquia de la població en qüestió es personaven físicament al lloc dels fets i se li demanava al difunt “mort, qui t’ha mort”?. Si no responia en cap de les tres ocasions, ja es podia procedir a la retirada del cadàver. I d’aquesta història Roger Mas n’ha fet cançó.

Referències variades

Al llarg de tot el concert, Roger Mas també va corroborar el seu interès per la poesia amb la lectura d’un text en directe i, també, amb el poema musicat de Joan Maragall, “Soleiada”, que el músic va incloure al seu anterior disc de poemes, “Parnàs”.

Maragall no va ser l’únic a qui va mencionar el solsoní. També va parlar de Carme Ruscalleda, a qui referencia i fa sortir al videoclip de la, també nova, cançó “Amb la polla i l’ou” o a Raül Bobet, director i Enòleg del Castell d’Encús, a qui també ha dedicat una cançó.

Així doncs, malgrat que cap dels quatre integrants perdessin la seva posició en l’hora i mitja que va durar el concert, i que es mantingués en tot moment aquest estat de calidesa i calma, la gran quantitat de detalls que s’anaven presentant de manera subtil en tot moment van convertir la vetllada en un espectacle del tot eclèctic.