Sovint hem sentit explicar la importància de la primera frase en una novel·la. Hi ha qui diu, fins i tot, que en la primera frase o en les primeres ratlles s’hi llegeix l’essència d’un llibre. Que això passi sempre, potser és dir molt! Però el que sí que és clar és que a Pell de serp (Pagès Editors) les primeres pàgines, que ja creen intriga, et mostren com serà la novel·la: sembrada d’interrogants en entorns ben plantejats i ben dibuixats.
Amb la tècnica del trencaclosques, en el qual cada peça per si sola se’t fa interessant, la novel·la del manresà Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) ens manté des del començament a l’expectativa de com el fil de la trama lligarà els fets i els personatges que van apareixent i que pertanyen a diferents èpoques del segle XX. I quan ja portem pàgines i pàgines degustant la tensió narrativa, ben al final, ens encaixaran del tot aquestes peces.
L’exposició universal del 1929, els fets d’octubre del 34, la guerra civil, la revolta anarcosindicalista, la repressió franquista, els aiguats de Terrassa, l’arribada a la Lluna, l’atemptat d’Hipercor, la Copa d’Europa per al Barça, els Jocs del 92, l’atemptat de les Torres Bessones, l’1 d’Octubre i la revolta social... constituiran els rellevants punts de referència de cada època concreta i contribuiran a definir el context social en el qual es mouen els protagonistes, en una novel·la molt ben estructurada que no et deixa perdre el nord, malgrat el mosaic de moments històrics i de personatges.
Es tracta d’uns personatges que anirem descobrint complexos: no seran del tot bons ni del tot dolents i ens mostraran clarament l’efecte de les circumstàncies viscudes i de l’entorn social i polític en les seves vides. Això sí: no ens revelaran els seus veritables secrets fins al final.
A Pell de serp el text flueix natural, lleuger i expressiu, amb els adjectius justos i alhora riquesa de vocabulari. També, amb el punt d’oralitat o llenguatge col·loquial que requereixen els personatges. Un text que sap defugir els llocs comuns i obtenir els efectes dels recursos narratius com ara la musicalitat que aporta la repetició d’estructures o el reforç emotiu d’una reiteració estètica:
«... aviat no li quedaria ningú. Si en aquell moment desaparegués de la capa de la terra, si un projectil d’artilleria el destrossés en mil bocins, si morís de fred i la neu cobrís el seu cadàver o si quedés sepultat sota la runa en un bombardeig, no hi hauria ningú al món que el trobés a faltar. Ningú no demanaria per ell, ningú no patiria perquè no tornava a casa. Ningú no buscaria el seu nom en cap llista de morts en combat ni insistiria que s’afegís en cap llista de desapareguts. Ningú no en reclamaria les despulles».
A Pell de serp, gaudeixes la trama, gaudeixes els contextos i gaudeixes el text.
