Un viatge d’autoconeixement, una complicada relació entre mare i fill i un recorregut fascinant per les pàgines del diccionari formen un còctel tan imprevisible com, alhora, ben greixat.
Firma habitual en antologies, principalment de gènere fantàstic, la barcelonina Roser Cabré-Verdiell presenta amb Aioua una novel·la de debut i una mostra de força i habilitat forjades durant anys.
Com apunta el títol, la trama esclata a partir de l’arribada de la protagonista a Frankville, una remota població de l’estat nord-americà d’Iowa que treu pit de la suposada honestedat de tots els habitants. Durant un estiu en què veritat i mentida es fonen amb una angoixosa facilitat, els records de la mare i filla que centren el relat i la galeria de secundaris que omplen les cantonades de la trama transformen el llibre en tota una experiència enllaçada amb guspires del cinema indie ianqui de finals dels anys 1990 i principis del 2000.
La conversió fonètica d’Iowa a Aioua amaga també una lluita personal de la protagonista amb el llenguatge, els seus límits i les possibilitats per donar forma a la realitat. Una batalla que Cabré-Verdiell posa sobre el paper mostrant un domini i una profunditat verbal esclatants que situen el llibre com una de les millors notícies –de moment– del 2022 literari català.
