Pedro Da Costa (1997, Campogrande) és un dels escollits entre els 1.500 aspirants que s’han presentat al càsting del programa musical Eufòria que s’estrena avui a TV3 a les 22.05 h. Dels 16 que han superat les proves, és l’únic de la Catalunya Central. La participació en el programa d’aquest jove de Sant Fruitós de Bages ha causat una veritable revolució al seu entorn, ja que ell és electricista i en comptades ocasions ha mostrat el seu talent en públic. Encara que va començar a cantar de ben petit a l’Església, fa anys que la seva relació amb la música s’havia refredat. Ha deixat els estudis en robòtica per perseguir el seu veritable somni: ser artista.

Com ha sigut superar el procés del càsting d’Eufòria?

Hi havia moltíssima gent i tan bona que intimidava. En la primera prova, quan va ser el meu torn, els nervis em van dominar. Se’m va oblidar la lletra de la cançó que volia interpretar, però, per sort, vaig poder consultar al mòbil el que tenia preparat. Quan em van dir que passava a la següent fase, no m’ho vaig creure. Era el primer càsting que feia en la meva vida i no m’esperava aquest resultat. La segona fase van ser tres dies molt complicats. Vaig haver de superar alguns reptes als quals no estava massa familiaritzat, ja que soc electricista de professió.

Per què va apuntar-se?

La gent m’animava i em deia que no perdia res per intentar-ho. En aquell moment, però, vaig pensar que presentar-me podia ser una pèrdua de temps. Per sort, durant el càsting vaig trobar-me amb un ambient molt sa i que valoro molt positivament. Tots ens vam donar suport entre nosaltres. 

Com ha sigut la seva relació amb la música?

En els últims quatre anys la donava per perduda. Vaig començar a cantar a l’Església quan tenia cinc anys; tanmateix, hi va haver un període de la meva vida que em va ser molt difícil continuar fent-ho i per unes circumstàncies personals vaig deixar-ho de banda. També s’ha de dir que mai, fins ara, havia cregut que la meva veu fos especial.

A les seves xarxes socials deixa poques mostres del seu talent musical. 

Sí, ho he tingut molt amagat. Ara com ara, encara hi ha gent que se sorprèn quan s’assabenten que canto. Em feliciten i em mostren la seva admiració. No soc una persona de cantar en públic i pocs sabien que ho feia. 

Què considera que són els seus punts forts?

Sempre he cantat amb el cor i he intentat transmetre sentiments. Vull que arribi la cançó a la gent. 

I per contra, quines són les seves debilitats?

Hi ha diferents aspectes. Per exemple, tot el que estigui relacionat amb les dinàmiques de ball. S’ha d’intentar seduir el públic i això em suposa un repte. Habitualment soc molt estàtic quan canto i ho he de corregir. Amb més, amb els assajos, estic aprenent a millorar a obrir més els ulls, que els tanco molt. He d’interactuar més amb el públic. 

Al concurs, hi va a guanyar?

Jo estava molt segur de què no passaria el càsting. No em veia tan preparat com els altres. Ara penso que el concurs pot suposar un punt d’inflexió en la meva vida i puc dir que arribar on soc ara, ja és un premi. Si guanyo, me n’alegraria molt. Però amb el que he aconseguit i les persones que m’emporto d’aquesta experiència, ja estic agraït. Aquest programa m’ha canviat la vida. Estava passant un moment molt complicat i m’ha donat aire per respirar un altre cop. 

Què ens pot avançar del primer programa?

El que puc dir és que he après molt i que mai havia repetit tants cops una cançó com ho estic fent durant els assajos. La primera gala, en aquest cas, serà un espectacle amb actuacions increïbles. Hem treballat tots de valent i tota la feina que estem fent tindrà la seva recompensa. Estic segur que agradarà al públic. 

Si m’hagués de dir un guanyador del concurs que no sigui vostè, a qui diria?

És molt complicat, tots canten molt bé i transmeten molt quan ho fan. Si m’hi hagués de mullar i n’hagués de dir alguns, diria que la Laura, en Cesc (Triquell) i la Nerea.