En un espectacle fet a Manresa, poques vegades s'havia vist un públic tan perplex i a l'hora tan pendent d'immortalitzar amb el mòbil cada petit detall de la funció com aquest dissabte. L'artífex és l'escultor Bjørn Nørgaard, considerat l'artista danès més rellevant en l'actualitat i deixeble de l'alemany Joseph Beuys, que portava a la capital del Bages On és l'element 3?, una acció artística d'una elevada càrrega simbòlica no sempre ben entesa, i portada a tal extrem que, amb més o menys satisfacció, no ha deixat indiferent a ningú. Nørgaard hi ha posat tots els sentits, fins al punt de despullar-se per complet en l'última escena.

L'espectacle tancava una trilogia que Beuys va iniciar el 1966 arran d'una visita a la ciutat i a la Cova per conèixer de primera mà el llegat d'Ignasi de Loiola, que li serviria d'inspiració per a l'acció artística MANRESA. La va dur a terme aquell mateix any en una galeria a Düsseldorf en col·laboració amb el compositor danès Henning Christiansen i el mateix Nørgaard. Amb Beuys ja mort, el 1994 el danès portaria a la capital del Bages la continuïtat d'aquella obra amb l'acció Manresa HBF (Manresa Estació Central), i dissabte sorprenia de nou la ciutat amb l'última de les funcions, amb què tanca el cercle. Aquesta vegada l'acompanyaven el compositor Christophe Charles (que ja hi va ser el 1994) i el seu fill Egon Charles, en un final de trilogia que respon a un doble homenatge als dos protagonistes inicials: s'ha fet coincidint amb els 500 anys de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa, i amb el tancament del centenari de Beuys.

La proposta consistia en un recorregut artístic per indrets místics i espirituals de la ciutat vinculats d'alguna manera o altra amb el llegat de Sant Ignasi. L'acció s'ha convertit en tot un ritual que combinava art i religió, i oferia un espectacle visual i antropològic probablement mai vist a Manresa més enllà dels seus paral·lelismes amb l'acció del 1994. Ho feia a partir d'elements tan simples com sorprenents, i en què plantes i animals (vius i morts) prenien un especial protagonisme. A banda dels dos compositors, també hi participaven alumnes de batxillerat artístic de l'institut Lluís de Peguera, membres del Cor del Conservatori de Música de Manresa, i actrius de la Companyia Els Carlins.

El punt de partida era el convent de les caputxines, fundat per Àngela Margarida Prat, nascuda tan sols vint anys després del pas d'Ignasi de Loiola per la ciutat. Nørgaard hi ha volgut situar l'inici del recorregut com a homenatge a la comunitat i per reivindicar el gènere femení. Aquí s'hi representarien tres escenes; a l'hort, al claustre i a l'església, on des del primer moment el públic ja ha intuït que allò seria un espectacle del tot alternatiu en el qual potser no es tractava tant de voler entendre el què sinó d'intentar gaudir del com.

A l'hort s'ha posat en valor la natura com a espai amb què l'home es pot proveir per a la seva sostenibilitat. L'entorn ho evidenciava, però l'interès s'ha generat amb la performance que s'hi ha fet, i que convidava a una interpretació lliure, a partir d'un tronc erigit al mig on Nørgaard hi ha clavat un peix que després ha impregnat de mel davant de dotze dones de blanc.

Al claustre s'alçava una altra creu, ara de ferro i untada de mantega, amb l'acompanyament de la pregària i el cant de sis dones vestides de vermell. I dins l'església, on hi ha hagut alguna becaina, una pasta de guix que Nørgaard i un ajudant han elaborat allà mateix els ha servit després per escampar sobre una taula on finalment es vessaria sang de xai mentre sis dones de negre llegien textos espirituals d'Ignasi de Loiola.

Coloms de vol difícil

Més enllà de l'espectacle, les tres escenes en aquesta estació han servit de descoberta del convent a molts manresans que ho comentaven en sortint, tot dirigint-se en processó fins al pont vell, on hi hauria la segona estació artística.

Aquí s'hi expressava la llibertat i l'autodeterminació de l'home per poder transformar la societat. Un primer símbol era el bastó d'Euràsia, que s'havia portat del convent, cobert de roba negra com a nexe d'unió entre Orient i Occident, i que Nørgaard ha llençat al riu després d'encendre'l. Tot seguit, s'alliberaven tres coloms símbol de la pau, l'amor i la diversitat, amb la pega que el primer no ha sabut aixecar el vol i ha caigut directe a l'aigua, tot i que ha pogut ser rescatat i salvat pel públic. El segon, instal·lat a la barana del pont, s'ha resistit una bona estona a volar, i en canvi, el tercer s'ha enlairat de seguida.

El recorregut continuava cap a la Cova, on arribaria la sorpresa final amb el nu integral de Nørgaard, que ha fet emmudir tothom. Era l'última escena, de meditació i de confluència definitiva entre l'art de Nørgaard i el misticisme de sant Ignasi. Nørgaard ha jagut despullat per meditar 15 minuts damunt d'uns vidres sobre uns blocs de fang.

Aquesta escena i el repartiment de pa, peix fregit i beguda entre els presents, posava fi a una insòlita i atrevida proposta artística que ha atrapat unes 200 persones al llarg de tot el recorregut de gairebé 3 hores, en què també ha participat un xai vinculat a la figura de Loiola, com a pelegrí i pastor d'ànimes. Ho explicava en acabat la comissària del centenari de Beuys a Manresa, Pilar Parcerissas, que valorava positivament l'experiència. Admetia que «la gent no sabia molt bé on anava i què passaria, però ha estat molt expectant, respectuosa i silenciosa, i s'ha fet preguntes sobre els elements i sobre què signifiquen», que és el que es pretenia. «L'element 3? És la resposta que s'ha de donar cadascú per veure com pot intervenir en la societat i millorar-la a partir de la seva pròpia creativitat».

L'espectacle té un record per la guerra d'Ucraïna

L'atac rus que està patint Ucraïna des de final de febrer també ha sigut present a l'acció artística d'ahir. Ha sigut durant la processó que es va fer des del convent de les caputxines fins al pont vell (i en la mateixa escena del pont), en què els participants portaven la bandera d'Ucraïna. El recorregut s'hauria fet amb una sola bandera, la dels tres colors que simbolitzen la innocència (el blanc), el sacrifici de les dones amb sang (el vermell) i la mort (el negre), però aquest dissabte s'ha volgut acompanyar de la bandera ucraïnesa coma mostra de suport al seu poble i per reivindicar una societat millor, que era el rerefons de l'espectacle.