El cinema popular de qualitat està en vies d’extinció, però, sortosament, encara resten directors que conreen un cinema crispetaire que sap respectar la intel·ligència de l’espectador. Javier Ruiz Caldera n’és un d’ells. El realitzador de Viladecans ens va sorprendre gratament amb títols tan sucosos i consistents com 3 bodas de más i Anacleto: agente secreto. I la festa continua ara amb aquest Malnazidos, que, després d’una llarga espera de dos anys provocada per la pandèmia, alegra finalment les nostres pantalles. La pel·lícula s’inspira en la novel·la Noche de difuntos del 38, escrita per Manuel Martín Ferreras, i ens ofereix una lectura certament atípica, esbojarrada i políticament incorrecta de la Guerra Civil espanyola. Feixistes i republicans es veuran obligats a entendre’s davant d’una inesperada amenaça comuna: un exèrcit de zombis! El cineasta català ens regala un còctel explosiu, tan distès com entremaliat, que fusiona el gènere bèl·lic i el cinema de terror amb unes bones dosis de sarcasme. Els monstres més sovintejats pel darrer fantàstic són les estrelles convidades d’un relat de guerra que desgrana un dels clàssics d’aquest tipus de cinema, les missions suïcides. Malnazidos s’imposa com un divertiment d’alçada perquè funciona en diferents nivells. Els que només busquin un espectacle àgil i emocionant, amb una factura acurada i equiparable a qualsevol producció americana, restaran satisfets. Però també sortiran contents del cinema els que gaudeixin d’una farsa notablement construïda (amb uns personatges ben escrits i interpretats) que, sense cap tipus de retòrica ni de bonisme, evidencia l’absurd de la guerra i reivindica la solidaritat. Hi ha, a més, un toc manresà aportat per un carismàtic Miki Esparbé... i pels extres que encarnen els zombis (es va rodar parcialment a Cardona).
