Will Smith va protagonitzar la matinada de dilluns (hora catalana) probablement el millor i el pitjor moment de la seva vida pública. L’actor que es va fer famós per la sèrie El príncipe de Bel-Air, icona televisiva dels anys 90, va engaltar un mastegot al presentador Chris Rock per una broma sobre la calvície de la seva dona, Jada Pinkett Smith, i al cap d’uns minuts va pujar de nou a l’escenari del Dolby Theatre de Los Angeles per recollir l’Oscar que el declara el millor intèrpret de l’any pel seu paper de Richard Williams, el pare de les famoses tennistes Venus i Serena, a El método Williams.
Si la pífia de Warren Beaty l’any de La, la, land és un dels episodis més recordats de la història recent dels Oscars, l’agressió de Smith ja quedarà com una de les escenes més lamentables. Rock va sortir a presentar el guardó al millor documental i va fer una broma sobre l’alopècia de Pinkett Smith -que li ha provocat estats d’ànim baixos- dient «Jada, t’estimo. Estic desitjant veure’t a La teniente O’Neil 2», en referència al film on Demi Moore es talla el cabell.
Fa sis anys, Rock va fer burla de les actituds de Jada i Will. D’ella, que va denunciar falta de diversitat entre els nominats, va dir «que Jada boicotegi els Oscars és com si jo boicotejo les calces de Rihanna. No hi estic convidat». I sobre Will Smith, que s’havia queixat per no estar nominat, el presentador va comentar que «tampoc és just que li paguessin 20 milions de dòlars per Wild Wild West».
Diumenge, després de l’acudit, l’actor es va aixecar de la seva cadira i va pujar a l’escenari per clavar una plantofada amb la mà ben oberta a Rock, que va aconseguir esquivar-la i, ja amb Smith a la seva butaca, va intentar treure ferro al tema. Aleshores, Smith va cridar «tingues el nom de la meva dona fora de la teva puta boca».
Fa 27 anys, Will Smith i Chris Rock van compartir crèdits a El príncipe de Bel-Air. I mai més van actuar plegats, però Rock i Jada sí, en els tres lliuraments de Madagascar. Per Hollywood va córrer el rumor, mai confirmat ni desmentit, que ambdós es van fer molt, molt amics. Oimés, sabent-se, perquè els mateixos protagonistes ho han explicat, que el matrimoni té una relació oberta.
Després de l’incident, ningú tenia clar si el que acabaven de veure era part del guió. Un dilema que aviat va quedar resolt: uns minuts després, Will Smith va pujar a recollir l’Oscar al millor actor i, entre llàgrimes i molt emocionat, va demanar disculpes a l’Acadèmia i als nominats, sense citar Rock en cap moment, i va tractar de justificar-se. «Richard Williams era un valent defensor de la seva família», va dir: «En aquest negoci, a vegades has d’aguantar que t’insultin i et faltin al respecte i tu has de somriure i dir que tot està bé».
La presentadora Amy Schumer va reconduir la situació demanant si s’havia perdut alguna cosa mentre es treia el vestit de Spiderman. I l’Acadèmia, anit, va anunciar que obre una investigació. La realitat sempre supera la ficció.
Protagonisme per a Jane Campion i Jessica Chastain
La victòria com a millor pel·lícula de CODA (Apple TV i, des d’avui, de nou a Bages Centre de Manresa) va ser una sorpresa a mitges, perquè els pronòstics ja la feien favorita (també va guanyar el millor secundari, amb Troy Kotsur, i el guió adaptat) juntament amb El poder del perro (Netflix), que li va valer a Jane Campion ser la tercera directora guardonada després de Kathryn Bigelow i Chloe Zhao. La nit ens va deixar l’Oscar a millor intèrpret per Jessica Chastain (Los ojos de Tammy Faye) i el d’actriu de repartiment per Ariana DeBose (l’Anita del modern West Side Story) La japonesa Drive my car va ser millor film de parla no anglesa, Summer of Soul millor documental i Encanto millor llarg d’animació. Kenneth Branagh va guanyar pel guió de Belfast. I la cinta més premiada, Dune, amb 6: so, BSO, muntatge, disseny de producció, fotografia i efectes visuals. Billie Eilish es va endur el premi a la millor cançó per No time to die, del darrer Bond, i Alberto Mielgo i Leo Sánchez el del millor curt d’animació per The Windshield Wiper (El parabrisas).
