Un diàleg entre l’aigua i el vidre, elements consubstancials en la història de Venècia. Catalunya participarà en la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia, dins el programa Eventi Collaterali, amb l’obra Llim, de l’artista mallorquina Lara Fluxà (Palma, 1985) en un projecte comissariat pel manresà Oriol Fontdevila (1978). Amb producció de l’Institut Ramon Llull (IRL), Llim es podrà veure al pavelló Catalonia in Venice del 23 d’abril al 25 de novembre. La instal·lació extraurà aigua del Canale di San Pietro per «alimentar» el pavelló català, on hi haurà exposades tretze escultures de vidre que estaran interconnectades entre elles i per on circularà l’aigua del canal. El projecte es va presentar ahir a Barcelona amb Fluxà, Fontdevila i el director de l’IRL, Pere Almeda.

La instal·lació permetrà que, al seu pas pel pavelló, l’aigua del Canale di San Pietro vagi deixant residus, llots i sediments, «la viscositat, el llim» que donen títol al projecte, i que durant els set mesos que dura la Biennal es vagin instal·lant en el circuit a través de les canonades. Fluxà explicava que aquest circuit de recol·lecció de sediments conté 13 escultures de vidre connectades entre si per les quals correrà l’aigua, en un acte de «voluntat de negociació amb Venècia i d’entendre l’aigua com un bé comú preuat».

L’artista defensava que amb aquesta instal·lació busca explorar «el que està dins i el que està fora del pavelló, plantejant-la amb noció de paisatge que també pot transcendir i convertir-se en un cos sense límits o pell». I si els grans protagonistes d’aquesta instal·lació són el vidre, el material amb el qual sempre ha treballat Fluxà, així com l’aigua, Fontdevila destacava la fixació en la col·laboració dels materials: «Llim no parla només d’aigua i vidre, sinó també de la viscositat, de la capacitat del vidre i l’aigua de diluir-se amb altres substàncies». Per al manresà, l’obra estableix un diàleg i una col·laboració amb l’entorn i els seus materials, aigua, llet o petroli, i proposa «un exercici de profunda transformació dels valors culturals».

El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, apuntava que el projecte es vincula amb Venècia i la Biennal i té a veure també amb «els reptes actuals dels problemes de la ciutat i d’uns reptes que van més enllà d’un lloc concret». Segons Almeda, és un projecte «que transmet una enorme sensibilitat i fragilitat» en un escenari, la Biennal de Venècia, que definia com un «punt de trobada de referència de l’art» entre curadors, públic i artistes contemporanis, que posiciona la cultura catalana amb una identitat i un discurs singular, amb personalitat pròpia i amb capacitat de generar nous llenguatges. Llim s’acompanya d’una publicació que es distribuirà des del mateix espai expositiu i que desplega una narrativa que es compon amb diferents documents visuals i textuals que han estat necessaris en el procés de creació del projecte.