Jordi Rotés (Calaf, 1970) és el tècnic de so que ahir va fer possible que la música i les veus del concert se sentissin igual de bé a la primera que a la darrera fila. Treballa amb Savall des del 2004.

Com arriba a aquesta feina?

Tot va començar perquè de petit estudiava música. Vaig estudiar guitarra clàssica al Conservatori de Manresa i a Calaf amb Teresa Escolà, la persona que més anys hi ha ensenyat música. Arran d’això, em va agradar molt i vaig començar a treballar el 1990 a Barcelona en un estudi de gravació i d’aquí ja em vaig dedicar a fer reforç de so en esdeveniments en viu.

Què fa que la Seu sigui complexa per fer un concert com aquest?

Vol dir que no és molt agraïda quan hi ha hagut l’experiència de venir de públic. No tots els espais es comporten de la mateixa manera. En els programes acústics, quan són en un espai més recollit, no cal intervenir perquè la percepció del públic és la que l’autor, el músic, volen transmetre. Aquí, sí perquè hi ha una ressonància llarga i densa i això fa que si vull parlar i que se m’entengui al fons de la sala, només que giri el cap ja no se m’entendrà.

Què ha fet per resoldre-ho?

Quan ens trobem en casos així el que intentem és no posar un reforç al davant, que és el que es fa en els concerts convencionals, que no cal perquè és on tindràs l’audició més fidel a la realitat. El que he fet jo és no posar més volum perquè soni més fort sinó combatre la deficiència del so que decau a mesura que ens anem allunyant, mentre que la ressonància no només es manté sinó que guanya volum i al final és una sopa. Ho hem fet amb cinc reforços de so i hem demanat que centressin el màxim la gent per rebre una audició més neutra. El volum l’hem augmentat a mesura que ens hem anat allunyant.