Morbius, un personatge de Marvel Comics, concebut per l’escriptor Roy Thomas i dissenyat pel dibuixant Gil Kane, va aparèixer per primera vegada en The Amazing Spider-Man 101, el 1971, com l’enemic del llegendari superheroi. Estava previst que tingués el bateig cinematogràfic a Blade (1998), però finalment es va descartar. La seva presentació a la pantalla gran forma part del projecte de Marvel d’estendre l’univers de Spider-Man a altres personatges relacionats amb ell. El primer títol d’aquesta franquícia fou Venom (1998), i ara arriba el seu tercer lliurament després d’un procés tan llarg com atzarós. El seu protagonista, Michael Morbius, és un bioquímic que pateix una enigmàtica malaltia sanguínia; les seves recerques científiques el condueixen a adquirir una condició sobrenatural, de caràcter vampíric, tot incorporant unes facultats tan extraordinàries com perilloses. Com podrà viure amb una dualitat tan amenaçant?
El llargmetratge exhibia, d’entrada, un cert potencial perquè suposava l’encontre de dos dimensions fantàstiques (els superherois i els vampirs). La conjunció d’una espectacularitat grandiloqüent i un registre terrorífic podia haver cristal·litzat en una obra com a mínima curiosa. Però, dissortadament, la realització sorprenentment desganada de Daniel Espinosa condemna el projecte a la ruïna creativa total. El director suec és un modest artesà, instal·lat a Hollywood, que ha signat títols modestos com Life i El invitado. L’esforç interpretatiu del camaleònic Jared Leto és insuficient per evitar el naufragi. I és molt significatiu que tot l’interès de Morbius es centri en la interpretació de les seves escenes postcrèdit, en què podem desxifrar el futur cinematogràfic immediat d’algunes creacions de Marvel.
